Dimarts 4, juny:

Avui hem dedicat tota l'hora a iinformar-nos com hauríem de parlar pel dia de l'exposició de la làmpada del pròxim dimarts. Amb això ens juguem un 25 % de la nota global de tecnologia i és moltíssim, per tan ens hem d'assegurar de fer-ho el màxim de bé possible, perquè és més seriós del que ens pensem. Quan el professor ha començat les seves importants explicacions, ens ha fet una pregunta bàsica i inicial: Quan havia de durar l'exposició? No tothom ha sabut respondre. Els que ho sabien han dit respostes forçadiferents: "Entre 2 i 5 min.", "Entre 2 i 3 min.". I, efectivament, era entre 2 i 3 minuts, o pel menys així hem quedat, perquè el professor no ens ho ha volgut dir. Llavors el professor ha fet una mena d'esquema de dibuixos a la pissarra. Ha anat punt per punt. El primer és el temps, el qual ja he comentat, era fundamental. Si ens passem del temps permés, el professor baixarà nota. Un bon truc per no passar-nos del límit és portar un despertador o rellotge i anar controlant el temps, o si no, també li podem dir a un company que ens vagi avisant. Tot seguit, el professor ens ha dit que segurament no ens donaria temps de fer l'exposició tots el mateix dia, per tan també faríem les que quedèssin el divendres de la mateixa setmana. Però ningú sap qual li tocarà, serà aleatori. Per tnan, el professr no tindrà tantes coses en compte al primer com al últim.., ja que el últim haurà pogut aprendre dels errors dels altres companys seus. Podem fer un power-point com a suport per l'exposició. Jo crec que en faré un, m'anirà bé. Serà tot d'imatges, i jo li faré l'explicació. La nostra posició corporal és molt i molt important. Tan les mans, com la cara..., ho hem de controlar tot! La comunicació visual és més important del que ens pensem, hem de connectar amb el públic, hem de mirar a tothom, no ens hem de limitar a mira tan sols a una persona o al profe. També ens hem de desplaçar per la classe, sobretot si ens és necessari. El to de veu és fundamental també, ni massa alt ni massa baix. També hem de vocalitzar i dir paraules coherents, tampoc massa cultes, normals..., adequades pel públic. Hem de parlar sense posar-nos nerviosos, com si ho fèssim amb un company l pati. He d'evitar la repetició de mots sense sentit com: "em...., oi?..., m'enteneu?...., no?....). El cervell els necessita, perquè és un moment en que està pensat. Per tan, si ho diem masses vegades, voldir que no sabem ben bé que dir.  La conclusió és que a l'exposició dóna igual del que parle:l'excusa és parlar de la làmpada, la cosa important és com ho fem. Hauré de practicar molt, perquè segons el professor, allà està el truc. Aquí estan tots els consells del professor:

Divendres 31, maig:

Aquesta ha estat l'última sessió de taller. Molts alumnes han portat el material de la làmpada per seguir construint-la allà mateix. Jo però, he preferit avançar la memòria escrita, ja que la he pogut comentar amb la resta del grup. He pensat que seria millor que acabés la làmpada a casa, amb més tranquil·litat. Així ho he fet. Primer he modificat una mica la portada que ja tenia feta. Després he continuat amb el pla de treball, que és una part força laboriosa del projecte, i la tenia simplement feta. M'he passat gairebé tota l'hora en aquest aspecte, tot comentant amb els meus companys el que anava fent, per si podia millor quelcom o canviar-ho... També he fet els objectius, n'he fet 9. Llavors quan ja faltava poc de classe he fet el títol de cada una de les coses que ha d'incluir el meu projecte: introducció, objectius, pla de treball, material gràfic, diagrama de flux, valoració, propostes de millor, procés... He acabat, doncs, l'estructura del meu treball escrit. Tot i que he avançat força feina, hem falta moltes coses per fer. Jo, definitivament, entregaré la memòria a mà. És a dir, ho faré a ordinador però ho imprimiré i li donaré el divendres que ve en un fàstener, ben presentat. Li trobo més beneficis a aquesta opció. Primer de tot, no et cal anar a una fotocopisteria per fotocopiar el diagrama de flux, una cosa bastant molesta. També em sento més segura a la hora d'entregar-ho, perquè consta que l'he entregat, en canvi amb l'ordinador pot passar qualsevol cosa... I a més, no l'has de reduir el format perquè no el puguis penjar en el moodle. En deifnitiva, trobo que és més fàcil i sobretot, més pràctic. L'únic inconvenient que es pot trobar és que he de gastar molta tinta al imprimir-ho, però bé, per bon motiu!

Dimarts 28, maig:

Avui hem fet l'examen d'electricitat de tecnologia. El final, el verdader...! EL DIA DE LA VERITAT! Quins nervis que he passat, mare meva... He pensat: "No et preocupis, el faràs en condicions, perquè has estudiat molt i domines el que saps." Tot i així estava igual o més nerviosa. La sopresa ha estat quan tots esperavem com uns condemnats l'arribada del professor amb el seu portàtil i els fulls dels examens a la mà, quan ha aparegut la senyoreta Gemma, una ex-professora. Ella era la que portava els examens aquesta vegada. Ens ha dit que el professor no podia venir i que ella el substituia simplement per vigilar-nos mentre fem el examen. Tampoc ens ha donat moltes explicacions sobre això. Llavors ens ha comunicat que només repartiria el examen a la gent que tingués les taules a la posició d'examen, amb separadors entre parelles i amb el material necessari damunt la taula (res d'estoigos; tan sols un bolígraf, un tipp-ex, i un llapis i una goma per si el necessitavem, que tampoc molestava). Quan em tingut la prova a les nostres mans, jo, personalment m'he esgarrifat, perquè he vist molta cosa, però un cop me l'he llegit, l'he trobat ben fàcil i coherent. Consta de 2 fulls; un per davant i darrera i un altre per davant. En total eren 3 exercicis en els quals et demanaven forçes coses (resistència, voltatge, intendsitat i potència), aquest úlyim, la potència, no l'havíem treballat, però el professor s'ha pres la molèstia en posar-nos la definició i com es calcula. De fet, ens ha sigut de bona i gran ajuda. El primer per davant era ben fàcil, si havies estudiat les fòrmules, era com anar en patinet, en el meu cas, per exemple. El pimer exercici només tenia una bombeta. El segon era en sèria i el tercer en paral·lel. Era important posar la formula que utilitzavem per arribar al resultat, substituir-ho de forma adequada per les dades i resoldre. Això ho posava en el anunciat i també ens va avisar ell mateix (el profe) el dimarts passat). Si no era així, podia baixar molta nota. Quan he acabat l'examen, deprés d'haver-me'l repassat moltes i moltes vegades, l'he entregat a l'últim moment. Estic força segura del que he posat, tot i que comparant les respostes amb els companys deprés de sortir de cole, hi havien algunes diferències...

Dimarts 21, maig:

Avui ens pensàvem que el professor ens deixaria temps per avançar la memòria escrita, tal i com va fer el dia anterior, però no ha estat així. Doncs hem estat repassant pel examen final de tecnologia (sobre l'electricitat), també m'ha anat bé, ja que es un tema molt important que cal repassar! Quan el professor ha entrat per la porta, molts de nosaltres estàvem encara recollint de la classe anterior.Quan ja tots hem estat preparats per començar la classe, ell ens ha fet una primera pregunta: Què heu de fer el dimarts que és tan important?. Molts nens s'han quedat en blanc, però jo tenia ban clara la resposta: El examen final de l'electricitat (PEP). Llavors els altres hi han caigut quan un alumne amb el braç aixecat ha rebut l'autorització del profe per parlar i donar la resposta. Llavors hem començat a practicar seriosament pel examen, simulant preguntes i exercicis que podien sortir. Ens hem centrat, sobretot, en els conductors, els aïllants... Llavors hem comentat que era molt important el tema dels circuits: el qual incluia: resistència, voltatge i la intensitat. També és important saber la unitat corresponent de cada un i l'aparell que es fa servir per calcular-ho. Per poder calcular això, era bàsic saber tres soles formules, a partir d'aquí podríem calcular qualsevol pregunta de circuits tot aplicant-hi la lògica:
- V = I/R
- R = V/I
- I =  V/R

Sobre això, també vam parlar dels generadors i receptors i dintre d'aquests tots els seus tipus. Vam recordar alguns símbols de cada punt i els vam apuntar a la pissarra perquè no se'ns oblidés. Vam fer memòria de la definició de intensitat: quantitat d'electrons que passen per un camí en un temps determinat. Vam aprendre un nou concepte: Els coulombs: són els "paquetets d'electrons", com una gota.
Ja era l'hora de marxar quan el professor ens ha plantejat un problema després dels molts que havíem fer a la pissarra. Fins que no el féssim bé, no sortíem de cole. Si l'acabàvem  el prfessor ens el mirava i deia que estava bé, no li podíem dir a ningú i podíem marxar. A mi no em va costar gairé. He sortit força satisfeta, amb bons desitjos per la nota de l'examen del pròxim dimarts. Tots aquests execicis es poden veure reflectits en els meus apunts:

Divendres 17, maig:

Abans d'anar al taller, ens hem quedat un moment a la classe amb la senyoreta de laboratori per saber les notes de l'últim examen que vam fer de ciències naturals. Ens ha dit que havien anat d'allò més bé i després de dir-nos-les totes, ens hem dirigit cap al taller. Feia molt que no fèiem una classe de taller, pel menys 1 mes i mig. Un cop hem sigut allà, totes 4, les del meu grup, han començat les nostres tasques. Anem molt ben organitzades. Jo he anat a agafar la maleta de la nostra taula i he revisat que no faltés cap eina, i així ha estat. Tot seguit ens hem posat mans a l'obra. Quan la Laura ens ha portat les nostres peces, tot fent la seva tasca, m'he emportat una desagradable i trista sorpresa: Hem faltava 1 llistó! :O Inclús a una altra nena del grup, li havia desaparegut 1 pantalla! Nosaltres dues estàvem segures que les havíem fet i les havíem donat a la Laura (l'encarregada) perquè les guardés. Per tan, tot allò ha estat molt estrany. Jo m'he deprimit una mica, perquè hauria de tornar a tallar-lo... Però no em podia parar a pensar això, havia de continuar tallant altres peces, perquè el temps se'm tiraria a sobre si no. Primer de tot he decidit acabar les rodones per dintre. Per les dues grans no sabia com fer-ho i he vist al Carlos que se n'ensortia prou bé. Doncs li he demanat si em podia explicar com ho feia. Ell, ha afirmat, m'ha explicat que despres de foradar-lo amb un barrina (tal i com havia fet jo), l'havia de rascar amb qualsevol cosa, per exemple la mateixa barrina..., per malmetre la fusta, després ja es podia fer un forat més gros. Per tan passar la llima pel nou forat i llimar fins deixar-ho a la mida desitjada. Després d'haver-ho explicat tot detalladament, m'he retirat cap al meu lloc, ho he provat, i m'ha quedat molt bé. Segurament, no me'n hagués ensortit sense ell. Per la rodona més petita, tenia més o menys clar que fer. Repetiria el que m'havia dit el meu company (rascar amb qualsevol cosa, per exemple la mateixa barrina..., per malmetre la fusta), llavors hi passaria un llapis, que té gairebé la mateixa amplitud que la rodona petita. I, de fet, així ho he fet, m'ha quedat tan bé com si ho hagués polit. Ja que la llima que tenim a la maleta, es massa gruixuda. Però llavors, he vist a la meva companya de davant que ho feia amb una llima molt primeta. Li he preguntat com es deia i m'ha dit que l'anomenaven "cua de rata"
Que anava molt bé per aquestes ocasions, que li havia deixat el professor. L'hi he qüestionat si me la deixava i m'ha afirmat que si amb el cap. Després de provar-la, la rodona m'ha quedat encara millor. Llavors he decidit acabar el llistó que em quedava pendent. Al mirar en la pila on la Laura ens havia deixat tot el material, he vist que tampoc s'hi trobava el tros que m'havia sobrat. Llavors m'heenfadat amb nose qui... encara més. Li he preguntat a la Laura si l'havia vist i m'ha dit que totes les coses nostres eren allà. Tot i així a tornat a mirar a l'estanteria, on només hi té accés ella del nostre grup, i tampoc ha vist res. :( Ja era hora de marxar i li he comentat al profe això que em passava. Ell m'ha dit que totes le peces havíen de tenir nom, curs, grup i taula i en boli. Jo ho tenia, però en unes quantes peces ho tenia a llapic. Ho havia de corregir, i ho he fet. Llavors hem marxat de taller. Jo una mica depre :(

Dimarts 14, maig:

Avui el professor ha arribat molt d'hora i nosaltres ni tan sols ens hem pogut preparar (amb la llibreta i el boli). Hem iniciat la classe amb una interesant pregunta: "Quins treballs ens falten per fer?" Doncs hem començat a aixecar les mans per respondre. Al final hem arribat a la conclusió que ens faltava el següent (el qual el professor ha apuntat a la pissarra):

                                                                                                                                        Ara comentaré sobre que ens ha informat el profe de cadauna d'aquestes parts:                -La làmpada: Dins d'aquesta hi incluiem les pantalles (els dibuixos amb llana), la seva corresponent part elèctrica. I finalment el conjunt; tota la làmpada acabada. Si no podem acabar la làmpada a classe, tením un zero, però no vol dir que suspenem tota la làmpada. Doncs podem aprovar el circuit elèctric i les pantalles. Ara si no fem res d'això bé, obiament suspenem aquest apartat. Però jo crec que aquest apartat l'aprovaré per molt que suspengui la làmpada en si, perquè estic segura que tinc bona nota dels altres punts.
- La memòria escrita: De moment tenim el llistat de materials i d'eines. Els quals haurem de rectificar, ja que no ha estat exactament així, segurament hi haurà alguna eina que haurem fet servir i que haurem posat o el contrari. Doncs ell tindrà en compte si ho rectifiquem o no, i si no ho fem, baixarà nota probablement. També tenim enllestit el diagrama de flux, el qual jo vaig haver de repetir forçes vegades perquè estigués el maxim d bé possible. El qual crec que de moment no necessito canviar. Els plànols també els tenim acabats, no sabem si els tenim bé o njo, per tant jo mel's tornaré a mirar, per si he de rectioficar quelcom. També li comentaré al professor si els veu bé, més o menys. Però aquestes tres parts que tenim fetes no són tota la maòria, aquesta és molt més llarga i tenim els apartats que ha d'incluir en un document PDF en el moodle, que explica molt bé això. La memòria escrita en principi es penja al moodle en el seu apartat (en word, PDF..). Però també li podem entregar a mà, en format dossier.           -L'exposició oral: Haurem d'explicar com l'hem fet, com ens hem organitzat, si ens ha costat molt... Per explicar això necessitem portar acabada la làmpada de casa. En el cas que no l'haguem acabat a classe. El profe ens ha dit que durant una classe ens explicarà que hem de fer i que no hem de fer per elaborar una bona exposició. Ens ha adelantat algunes coses, com per exmple. no hem de possar les mans a la butxaca, hem de mirar a tots els companys mentre parlem... Ens 5 min. ens juguem el mateix que per exemple en la memòria, la qual tenim bastants dies per fer-la. Hi ha una gran diferència de temps, per tan, és una cosa molt seria.                                                                                     - El P.E.T.: és la prova escrita de teòria de l'electricitat que farem d'aquí a dues setmanes. Jo estudiaré molt ja que és una prova motl important, conta una gran part de nota. Ens ha dit que podem provar de fer alguna de les 13 activitats activitats de prova que hi ha en el moodle, és optatiu. També ens ha comentat que de teòria de l'electricitat no n'hem fet tan com ens pensem, no hem fet ni la meitat del que havíem de fer, pel escàs temps. entre la làmpada la memòria... Tot i així jo opino que hem après moltes coses, pel menys jo.                                                                                                                            Quan faltava mitja classe o menys ens ha deixat adelantar alguna d'aquestes parts. Jo he optat per fer el blog d'avui, tot i que no l'he acabat, l'he avançat força. Hem acabat la classe i el professor ens ha dit que el més probable ens que ens deixi alguna hora més de classe per adelantar alguna d'aquestes coses el pròxim dia...

Dimarts 7, maig:

Quan el professor ha entrat a la classe, jo tenia tot preparat: la llibreta i el boli (per prendre apunts). Al final això no ens ha servit per res, ja que es podria dir que ha sigut una classe de reflexió, no de teòria. Doncs simplement hem escoltat i parlat amb el professor. No estava gens content amb els resultat d'aquella mena d'examen del dia anterior. Hem començat comentant el blog de tecnologia, cosa que li procupa molt al professor. Sobretot pel tama de la wiki, un espai en el moodle on fa moltíssim temps, havíem de penjar la URL del notre propi blog. I si feiem això ja havíem aprovat aquesta "tasca" Ens ha dit que hi ha gent que des del setembre, quan s'havia de fer, no ho ha fet.  Ell ens ha possat al costat de la nostra URL a la wiki, l'última entrada que hem fet cadascú de nosaltres. Si més no, els que la tenien adjuntada. Allà es pot veure que hi ha molta gent que no l'actualitza des de fa molts mesos, inclús des del septembre. També hi ha hagut gent que se'ls ha borrat el compte per inactivitat.El professor estava molt enfadat, i de fet, era del més normal, és una barbaritat. Jo no em donava per aludida, jo havia complert amb totes aquestes tasques. I del tema blog, blog, és a dir el text i els apunts..., també n'estava d'enfadat ja que no tothom el portava al dia, ni tothom feia un text minimament coherent i complert. Molt pocs ho feien. Jo ho faig; fins ara he explicat tots i cadaun dia de tecnologia. I en la meva opinió trobo que els meus textos són clars i entenedors, complerts i llargs, sense deixar-me cap detall important. També afegeixo els apunts que posteriorment he passat de llapis a boli (a net). Intento fer-lo el mateix dia en que fem tecno, i si més no el següent, però no esperar massa temps, perquè llavors s'em pot oblidar.Estic molt contenta amb el meu blog, n'estic orgullosa i no em faria res que fos el que li ensenyés a la nostra directora. Ja que ens ha dit que n'hi haurà un que li ensenyarà, el que ell desideixi o que ella li demani, depend... Per tant més val que tothom el tingui presentable... jo estic tranquil·la, però sé que he d'anar fent el que he fet durant el trimestre, sense parar i de la mateixa forma, pel meu bé, la meva nota la tinc en joc i no vull jugarme-la. Doncs ho vull fer el màxim de bé possible. El professor ens ha dit que el blog no és per parlar de coses personals, hem de parlar que hem fet durant la matèria. Ja que ell es va llegir una entrada d'un blog d'un alumne del qual no ens va voler donar el nom, i posava: "Avui ha sigut el aniversari de la meva amiga, i ho havia de dir". Doncs ha de ser una cosa més professional. Tot seguit em fet una altra xerrada sobre un altre tema: els deures a casa. Ens ha dit que molts exageravem: "Es que profe de tecnologia ens posa molts deures!". Això ens ha dit que no era cert, ja que els deures que ens posava eren com a molt una hora setmanal i no costaven tan, la majoria. Per comprovar-ho ens ha fet una pregunta general: "Quins van ser els primers deures que us vaig posar?". Nosaltres em contestat que els de l'ocell, que per què no s'electrocutava en el cable elèctric del carrer. Ell ha afirmat i ens ha fet una altra pregunta: "Quant vau tardar en fer-ho?". Nosaltres hem contestat que entre mitja i tres quarts d'hora. També ha fet el mateix amb altres deures i hem vist quie tampoc era tanta feina. I al profe li llàstima que alguns no havíem aprovat, no per que no estés bé la informació, sinó per que no havíem posat la bibliografia. I no taníem l'excusa que no l'havíem trat de ninguna web, que simplement ja ho sabíem o que ens ho havia dit la nostra mare, o el nostre pare, o el tiet, o el veí... Si no ho treíem de ninguna web o llibre, havíem de posar: "Font: El meu pare" (per exemple), o "Font: Jo mateixa" (per exemple). No era excusa, perquè ja ho sabíem des de feia molt de temps. En aquest especte tampoc em vaig sentir cumlpable: jo sempre posava la font d'on ho treia, inclús quan ho feia jo mateixa. Finalment hem acabat parlant del video casero del circuit elèctric. Havia d'ocupar molt poc i com que moltes càmeres eren de molt bona qualitat, ocupava molt. També preocupava el temps (màx. 2 min.) jo vaig fer 4, perquè encara que vaig retallar le màxim que vaig poder, al mig de la grabació no ho vaig poder fer, per tan, hem va ocupar més dels minuts permesos. Com que també m'ocupava mes mb del permès per penjar en el moodle, vaig haver d'obtar per la segona opció. penjar-ho en el youtube. Cose que em va costar, perquè els meus pare no hem deixaven fe-ho. Vaig haver de retallar els trossos on se'm veia la cara. Llavors vaig conseguir la seva aprovació. I vaig penjar la URL del video en el moodle. Vaig fer tot el possible. En canvi, hi van haver alumnes que per dificultats, van tirar la tavallola i tampoc li van comunicar al professor. Mal fet. Hem plegat de classe una mica justos i molt atabalats (pel meys jo...).

Divendres 3, maig:

Per avui els únics deures eran portar el pòrtatil, els apunts i el crocodile clips. Amb això jo només esperava una cosa: alguna prova escrita!!!. De fet, així ha sigut, més o menys. Hem realitzat una espècie de prova de que hem fet durant totwes aquestes classes de tecnologia sense comptar el dia d'avui. No ha sigut un examen de teoria, per això no ens ha contat nota. Quan el professor ha entrat a la classe tenia tot el material necessari damunt la taula. Llavors ens ha dit que col·loquéssim les taules en forma d'examen. Ja estava tot dit... Ho hem fet i també hem posat carpetes i diccionaris com a separadors entre les parelles de cada taula. Un cop hem acabat de fer aquest moviment, ens ha repartit els fulls de la prova. Era 1 per davant i darrera i 1 altre per davant. Quan tothom s'ha calmat més, ens ha començat a explicar el seu contingut i que havíem de fer. Ens ha dit que simplement er aun recordatori de les classes de tecnologia, perquè si no sabem que hem fet cada classe, no anem bé... Això és el que ell ens ha dit. I l'havíem de fer bé. Aquí em possat a prova el nostre blog, ja que si és un de bo, sabríem fer perfectament el examen. El profe ens ha dit que ell ha contat per sobre que haviem fet 7 setmanes, més o menys, potser no eren 7. Per tan podíem fer-ne més o menys. Però jo ho he contat gràcies a l'agenda i al blog i efectivament, eren 7. Ens ha dit això per despistar-nos segurament...També jugaven un paper important els apunts de cada dia. A l'examen també preguntava quins dies em anat al taller i què hem fet cada un d'ells... Què hem fet de la làmpada, quantes peces ens queden... A l'apartat final es parlava de què tenim fet de moment de la memòria i si hem fet algun treball extra, optatiu... També preguntava quina era la última entrada que havíem fet en el nostre blog. I que la copièssim, cosa que era impossible a causa del reduit espai. Si la podies copiar és que era massa curta i per tan dolenta. Tot això a mi m'ha ajudat a recordar per tenir.ho més fresc. Aquest és un treball extra que jo vaig fer:

Aquí està el meu examen:

Dimarts 30, abril:

Primer ens hem pensat que no faríem tecno, ja que el professor es retrassava 5 min. i ell sempre és puntual, però llavors ha vingut la senyorata Marisa (de llengua castellana) i ens ha informat que el professor estava ocupat amb uns nens de 4rt d'ESO amb el projecte de "Sóc cos", però que vindria de seguida. I de fet, així ha estat. Quan ell ha arribat tothom estava preparat. Després ha dibuixat a la pissarra dos circuits que ens resultaven molt familiars, no eren els mateixos que teníem nosaltres per deures, però s'hi assemblaven. Llavors hem deduit que ell ens volia parlar del deures pel dijous: els circuits amb el crocodile clips. Hem estat comentan les coses que ens passaven i si teníem algun problema. Només podíem preguntar els que ho havien provat perquè els altres no sabrien de quins problemes parlavem. Però el professor ens ha dit que no s'enfadava si no ho havíem provat, encara no estem a dijous, només s'enfadaria si sigués dijous i no haguéssim provat de fer els circuits (és a dir, no fer els deures proposats), obiament. Jo, personalment si que m'he adelantat i vaig provat de realitzar la tasca abans del dia, com molts altres companys meus. No obstant no vaig poder finalitazar-ho ja no no ho podia aconseguir de cap manera, quelcom fallava però no sabia exactament el que. Per això avui hem estat solventant els dubtes entre nosaltres (els alumnes) i amb l'imprescindible ajuda del professor. Ell ens ha dit una cosa molt sorprenent: que només quan persona de tota la classe li havia comentat una cosa que li havia passat i que en teooria ens hauria d'haver passat a tots els que ho haguéssim provat i era que el segon circuit (no el "en sèrie", sinó el "en paral·lel"), ens hauria d'haver explotat. Una persona ha dit que ell ho va solucionar pel seu compte baixant la intensitat del circuit. El professor va dir que aquesta era una estratègia, però també podem baixar els volts de la pila. Llavors vaig comprendre que a mi no m'havia passat res d'allò perquè jo no vaig col·locar bé el ampeímetre, ni el voltímetre. D'enseguida ell ens ha ensenyat on hem de situar aquests dos aparells correctament. Els amperímetres es col·loquen cap al final del circuit i els volímetres a sobre dels resistors (en el nostre cas, ja que amb les bombetes no podiem modificar el seu valor), o bombetes. També ens ha comentat que potser no ens ha passat perquè no hem insertat les unitats be en els resistors, haviem possat Kohms, que són milers d'ohms i que si volíem saber passar-ho només calia dividir-ho entre 100, com de quilòmetres a metres. Però perquè ja sortís automàticament bé, havíem de deixar una casella en blanc del programa. Tot seguit el profe ha demanat la solució de qualsevol dels dos circuits a algú que hagués pogut trobar-la. Una companya ha aixecat el braç i després de que el profe li donés el torn de paraula, ha dit que ella havia pogut arribar a un resultat: 0,17 ampers (en el circuit en sèrie). No tothom estava d'acord, doncs alguns han dit que a ells els hi havia donat 171 ampers! Igual que a mi! :) Era equivalent, però multiplicat per mil. Ell ha trobat els nostres resultats coherents però no ha opinat si estaven bé o malament, això no ho diria fins el dijous ben tard, és a dir, que ens donarà les solucions després del termini per penjar els deures al moodle. Ens vam fixar amb una mena de punts en forma triangle vermells (al costat de la bateria i els resistors) que anaven sent més petits a mesura que el circuit s'acabava, vam arribar a la conclusió que allò era la energia que desprenien els electrons al passar pels resistors. I que havien de deixar-la tota abans d'arribar a la pila, per això el triangle cada vegada era més petit. Quan ja ha faltat poc per donar que acabada la classe, hem practicat alguns dicruits que el professor ens ha dibuixat a la pissara i ens ha fet preguntes amb trampa, a les quals, obiament, hem caigut com "tontos" :P Aquests són els meus apunts, si veuen reflectits tot el que hem treballat avui:

Divendres 26, abril:

- Dimarts 28 de maig--> Prova escrita puntuable sobre l'electricitat (P.E.P.).
- Divendres 31 de maig (grup 2, jo) o Divendres 7 de juny (grup 1)--> Làmpada acabada i memòria escrita.
- Dimarts 11 de juny (grup 2, jo) o Divendres 14 de juny (grup 1)--> Exposició làmpada
La setmana següent no farem ni tecno ni taller ni ninguna matèria, sinó que estarem fent: el crèdit de síntesi! (un llarg treball d'una setmana en que posem en pràctica totes les materies).
És una barbaritat de treball en molt poc temps! Ja que ens queden 4 classes de teoria i de taller: 2 classes (grup 2, jo) o 3 classes (grup 1). El profe ens va explicar que la nota de la làmpada constava de diversos punts: que estigués ben feta i obiament que funcionés, l'exposició sobre aquesta, i la seva memòria. També contava el treball al taller juntament amb l'actitud. Trobo molt difícil poder tenir enllestida la làmpada pel dia que toca, doncs només em queden 2 hores i és impossible. Sí que la tindré acabada per l'exposició, això sí. Que suspengui el primer punt no vol dir res, ja que també ho puc compensar fent les altres coses super bé, el màxim de bé que pugui. Per exemple: crec que si m'ho proposo puc fer una memòria escrita molt bona, ja que en tinc força pràctica. És molt laboriosa, però com jo soc treballadora i no em rendeixo quan quelcom em surt malament, la podré fer i molt bé. Consta del llistat d'eines i de materials, del diagrama de fluix... El meu treball al taller crec que ha estat exemplar, doncs no he desaprofitat cap minut al taller, m'ho he prés molt en serio, a vegades potser he estat massa agobiada del normal. He tingut una actitud positiva i activista, emprenadora i amb ganes de aprendre coses noves. El treball en grup ha estat fenomenal, molt coordinat, ens hem ajudat mutuament moltíssim. Tot i així, si volíem pujar nota d'algun trimestre que no fos el tercer, podíem enviar-li un correu al profe preguntan-li que podíem fer per aconsegur-ho i ell ens respondria amb un altre correu dient-nos-ho, com si fos una recomanacio personalitzada. Quan el professor ha finalitzat el seu discurs, ens ha explicat ràpidament els deures que proposava pel pròxim dia: Hem de descarregar-nos un programa anomenat "Crocodile Clips", l'enllaç està penjat al moodle (curs tecnologia 2n). Serveix per simular circuits elèctrics de tot tipus. Nosaltres hem de fer-ne dos en concret, els quals ha dibuixat a la pissarra el profe. I hem de respondre 3 preguntes: "Quina es la intensitat del circuit?", "Quants volts deixen anar els electrons quan passen per la bombeta 1?" i "Quan volts deixen anar els electrons quan passen per la bombeta 2?" Per fer això el professor ens va comentar que l'aparell que mesura els volts es dir voltímetre i el que mesura els ampers (per averiguar la intensitat), es diu amperímetre.

Avui havíem de desdoblar, però no ha estat així, sinó que hem fet una classe normal i corrent. Tot ha estat degut al projecte que estem fent: "Soc cos", el nostre tema tracata sobre els cànons de bellesa (com han anat evolucionant al llarg del temps). El gran inconvenient és perdre classes, no ens convé, com diu el profe, i té rao. Tornant al dia d'avui... El professor ha entrar amb presses i ha començat a escriure a la pissara, una mena de calendaris. Jo tenia ja la llibreta i un llapis sobre la taula feia molt. Allò que ell apuntava era per explicar-nos quants dies ens quedaven de tecno i taller i el que faríem durant aquells dies. Amb l'ajuda de l'agenda, ens hem apuntat diverses dates d'entrga de treballs que ens ha dit el professor:

Dimarts 16, abril:

Avui ha sigut una classe molt important. Hem començat la part elèctric de la làmpada. Per poder fer això, haviem de portar el material necessari: el cable bipolar, un endoll, un interruptror, una bombeta (màx. 40W), el portalàmpades, el tub roscat i les dues roques. També hem fet servir com a eines: unes tisores i un tonavís d'estrella i un pla, per possibles diferents cargols. Jo això ja ho vaig comprar el primer dia que ho va mencionar el professor: Divendres 14 de septemebre (per això va tan bé tenir un blog ben fet de tecnologia com el meu, per recordar tots i cada un dels dies de tecnologia i taller). M'ha sigut molt còmode tenir-ho tot a ja omprat des de feia moltíssim, ja que no he hagut de viure aquellla típica experiència que a l'últim dia he de córrer a comprar-ho tot. Tornant al dia d'avui... Al veure la alta figura del professor, tothom s'ha callat, i ens ha anat bé a l'Estela i a mi (les delegades de la classe), perquè ell ens ha fet la feina. LLavors ens hem retirat de la pissara al nostre lloc. El professor ha dit que retiressim tot el material elèctric de la taula  i que simplement ens disposèssim a tenir la llibreta i el llapis. Jo ho he fet, però molta gent encara tenia la part eleèctrica visible a la taula, jugant amb ella i de tan en quant el profe deixava anar algun comentari i petita indirecta que feia donar-se'n compte a aquests nens que havien de retirar aquest material en concret. Després el professor ens ha explicat mitjançant la pissara, com podíem portar a terme la nostre tasca. Primer ens ha fet un dibuix d'un interruptor i el seu interior i ens ha explicat com intal·lar-ho tot. Ii llavors ha fet el mateix amb l'endoll i també amb el portalàmpades. Tot aquests dibuixos els tinc en els meus apunts: A més, sinó ens havia quedat clara alguna cosa o ens surgia algun dubte mentre ho intentàvem, també podíem consultar-li el professor, obiament. Llavors quan el profe ha dit: "Ja podeu treure el material i començar", tothom, o gairebé tothom, s'ha possat les piles, de cara a la feina. Jo he decidit començar pel interruptor, al moment de voler obrir-lo amb el tornavís, em va costar, i vaig recurrir a l'ajuda del profe. Es veu que er aun cargol raro ie m va ajudar a obrir-lo amb un tornavís que ell tenia. Després d'això he pelat els cables per una banda i per l'altre i els he intal·lat. Mentre feia això el profe ens ha dit a tots una tasca que hauríem de realitzar pel proper dia: un "video casero" de TOT EL CIRCUIT ELEÈCTRIC. L'hem de fer nosaltres mateixos, només han de sortir les nostres mans i no ha de durar més de 2 minuts, cosa que jo he vist una mica impossible, pel fet de que no sóm experts i és la primera vegada que ho fem (si més no en el meu cas). El professor ho necessita per saber si ho sabem fer, i si ell en el video no veu clar si tenim aquests coneixements, el proper dia ens cridará perquè ho fme a la seva taula en 2 min. Llavors el profe ens ha deixat continuar fent el que féiem. Quan ja s'estava acabant la classe, ens ha dit que també hauriem de buscar en el youtube el millor video sobre el circuit elèctric que trobéssim i penjar-lo en un apartat que ell havia fet en el moodle (tekno 2n). Ens ha advertit que costa bastant trobar-ne un amb bones condicions, i que per tan ens hem d'afanyar a buscar-lo, ja que els videos no es poden repetir i és una feina individual. Els millors ideos els agafaran ràpid, per tan, ara mateix vaig a buscar-ne un! Aquests són els meus apunts:

Dimarts 9, abril:

Aquests dia l'hem dedicat, la major part de l'hora, a parlar sobre generadors, receptors i conductors. Però podríem dir que hem fet un repàs general de importants conceptes en general. També hem fet uns bons exercicis que ens han ajudat a posar en pràctica el que hem après i a donar-nos compte del que fallem. Tots hem estat més o menys preparats quan ha arribat el professor. Hem començat amb les definicions:
generadors--> energia primària- - - - - - - - - - energia elèctrica
receptors--> energia elèctrica - - - - - - - - - -  energia útil
conductors--> camins per on passen facilment els electrons
El profe ens ha explicat que els electrons circulen en un circuit tancat i estan en constant moviment. I van en sentit de les agulles del rellotje. Després ha sorgit el tema del curtcircuit (quan els electrons no podem descarregar abans de tornar a passar pel receptor per tonar a carregar. Llavors es corre el risc que es produeixi el curtcircuit i que s'escalfi massa l'energia acumulada i que cremi i pot arribar a estallar), del que n'havíem parlat molt, però no sabíem ben bé que era. Doncs normalment es produeix quan el circuit no té cap mena de receptor. I per verificar-ho hem fet forçes interesants i complicats exercicis. Tot seguit ens ha explicat de que constava una simple bombeta. Ens ha dit que està molt ben pensada, concretament per Thomas Edison. Aquest aparell, que és un receptor (transforma l'energia elèctrioca en energia útil) consta de: un cable elèctric  (obiament conductor, per on passen els electrons) molt ben enrollat. Es necessita el vidre que ho recobreixi per aïllar, amb aire, però sense oxigen, perquè sinó es pot calentar i seguir fent llum, però es pot arribar a fondre. També hem parlat una mica sobre els cables bipolars i els seus tipus.

Després hem acabat parlant dels florescents.

Consten d'un gas sensible a la llum (neón, nargon...), la seva llum no és blanca, és violeta, degut a aquesta barrega de productes químics que contenen una mena de pols blanca i plom. Costa de fer funcionar, per aicò s'empla un cebador (s'infla i deixa anar guspires perquè arrenqui).
 

Llavors, quan encara quedava molta estona, hem estat parlant sobre els símbols en que reconeixem els receptors, els generadors i per últim, sobre la pressa de terra. Sobre els símbols dels receptors hem  après que els podíem classificar en els que fan llum (bombeta, florescent...), en els que fan moviment (motor...), en els que fan so (els quals n'hem d'averiguar 5 exemples com a deures pel pròcxim dia) i els "en general, no especificats". Els símbols dels generadors eren classificats en el dinamo, les plaques fotovoltàiques, l'alternador i les piles. També hi ha el "no especificats". D'aquests ens vam centrar en les piles: vam veure amb uns dibuixos com s'havien de possar perquè realitzezin la seva funció: generar enèrgia per l'aparell el qual alimenten (comendament a distància...). Vam treure una conclusió: una bateria és un conjunt de piles. El últim tema que hem tocat ha estat la pressa de terra. És un cable d'emergència per que quan els electrons no poden arribar al generador buits i han de buidar-se, ho fan per aquest. Que és una mena de pal clavat a la terra. És de color groc i verd.

Vam fer molts exemples sobre això. I ens va dir que a l'interior d'un cable normal, ja sigui bipolar o no, hi trobem. el cable marró, que conté energia carregada i el blau, que conté energia carregada. Tot el que he explicat es pot veure molt millor i més detalladament amb dibuixos en els següents apunts:

Dimarts 2, abril:

Fa dos dies que s'han acabat les vacances de setmana santa. A la classe de tecno d'avui hem seguit parlant, obiament, de l'electricitat. Jo havia complert la tasca  de portar els deure sdel ocell però rectificats (amb la l'important concepte de resitència). Cosa que jo no vaig haver de fer, ja que el últim dia ja ho havia fet "inconcienment" bé. Tot i així he fet un resum del que ens va explicar el profe l'últim dia, incluent les explicacions de la resistència. Com una mena de blog, però nomès explicant amb profunditat els deures. Tot això ens ho va recullir al final de la classe. El professor ens va tornar a explicar el motiu pel qual passava això. Doncs com bé ja havia repetit el dia anterior era així: Quan un ocell es situa en un cable elèctric d'aquests del carrer, els electrons en són "els protagonistes", ja que tenen dos opicions per continuar el seu camí quan es troben amb aquesta situació. Doncs ells, que són força llestos, prefereixen continuar pel cable que no travessar el ocell i continuar. Primer de tot perquè el ocell té més resistència, és a dir, dificulta molt més el pas dels electrons a diferència del cable elèctric.Pot ser que alguns, però molt pocs, 1 o 2 electrons despistats facin el camí complicat (el de l'ocell), no obstant la majoria aniria obiament pel que és més directe i no ofereix tanta resistència (el cable elèctric). Quan un ocell pateix una descàrrega eleèctrica és quan amb una pota toca un cable i amb l'altre un altre cable, ja que els electrons no tenen dues opcions, només en tenen un, que per molt dificultosa que suigi i per molta resistència que ofereixi, l'han de escollir, perquè és l'únic pas que tenen. Es produeix un curtcircuit. Aquesta energia que travessaria el ocell s'acumularia i es transformaria en calor. Per això diem s'electrocuta. Després d'aquest petit però important recordatori, hem continuat parlant dels ohm i ha sorgit un gran punt: els 3 grans fonaments de l'electricitat bàsica (resistència: dificultat al pas dels electrons, intensitat: quantitat d'electrons en relació al temps i voltatge: l'energia que és capaç de portar un electro). Hem estat parlant força sobre això, aprofundint-ho bastant. Tot seguit ha sorgit el tema dels llampecs. Ens ha dit, el profe, que el que està mullat, és més bon conductor del que està sec. Per tan és més probable que caiguin llamps quan plou, els va millor. Hi ha més humitat i el aire té menys resitència. El aire no pot cantenir als llampecs encara que sigui un aïllant, ja que tenen massa força. I hem parlat d'un cas en concret: quan un s'aquest llampec "xoca contra un avió", què passa? Doncs no passa res, degut al material en que aquest està covert: metall. És un bon conductor, això fa que el travessi el metall, però impedeix que penetri més a dins, on hi ha els passatgers (la part de dins és un perfecte aïllant). Per tan si ens trobem en una situació similar, és millor, per la nostra seguretat, que no toquem res de metall. Una anècdota que ens ha comentat és que el para-llamps enh realitat no para els llamps, simplement els desvia. Finalment hem acabat parlant de l'electricitat estàtica. Ens ha, més o mensy, desmentit una cosa que es diu: "si toques un endoll, t'enrampes". Doncs bé, ni amb un dit ni amb dos passa això. Primer perquè no toques la part de metall. Gràcies a la goma de la sabata que ens aïlla, quan no estas tocant res més, però si toques quelcom més, els electrons han de passar per tu, donc és un curtcircuit, com en el exemple del occell Per poder donar com a acabada la classe d'avui, ens ha explicat dues importants coses: una: són les cel·lules del cervell que fan que el cor bategi, com una mena de càrrega, piles..., la segona i última; (sobre els colors dels cables elèctrics): el marró és on passen els electrons carregats i el blau on passen descarregats. I el verd i el groc els d'emergència (de la pressa de terra). Aquí estan els meus apunts d'aquest mateix dia:

Dimarts 19, març:

Quan el professor ha entrat a classe, la majoria de nosaltres ja teníem els deures i els materials necessàris (llibreta, llapis o boli...) per poder començar la classe. L'Estela i jo, que som les delegades, estàvem complint amb la nostra tasca, apuntar a la pissara tot el qui s'aixqués del seu seient sense motiu, cridés, o fes una tonteria.... Però quan hem vist al professor directament ja ens hem retirat cap a la nostra taula i ell ens ha agraït la nostra tasca ben feta. Ell  ha anat al gra tot dient: "Avui havieu de buscar com a deures el motiu pel qual quan un ocell es posa en un dels tendats elèctrics que hi ha al carrer, no?", llavors tothom a afirmat davant aquesta pregunta. Jo, per si un cas, havia portat impresa la meva informació, ja que mai se sap si recullirà els deures en la seva maleta o simplement revisarà si els hem portat...., jo davant el dubte he preferit prevenir, sempre ho faig així. Llavors ha dit que li diguéssim la resposta dels deures. Bastanta gent ha aixecat la mà, però llavors ha dit que si en la nostra explicació hi surtia una PARAULA CLAU que començava per r. Tot seguit, de la molta gent que tenia la mà aixecada només n'han quedat 2: una nena i jo. El professor s'ha quedat sorprés. Però no ens ha donat el tron de paraula  ni a ella ni a mi, per tan no em dit res. Després ha fet una altra pregunta: "Aquells que no teniu la paraula, intentau-me definir el fenòmen". Jo volia respondre-ho, però el professor m'ha dit que no pdia, perquè ja tenia aquesta paraula que ell desvelaria poc després de que alguns alumnes, expliquessin la seva definició incomplerta. Aquella paraula clau és RESISTÈNCIA. Sí, era efectivament aquesta la que jo tenia en els meus deures complerts:

Llavors ha decidit explicar-nos el significat d'aquesta paraula a la pissara. Ens ha dit que la resistència elèctrica és la oposició que troba la corrent al seu pas per un circuit elèctric tancat, atenuant o frenant el lliure flux de circulació de les càrregues elèctriques o electrons. Qualsevol dispositiu o consumidor connectat a un circuit elèctric representa en si una càrrega, resistència o obstacle per a la circulació del corrent elèctric. Per tan, parlem de material amb molta resistència quan no és un bon "camí" pel pas de la electricitat, no és bon conductor. I quan el material té poca resistència, significa que és un bon conductor d'aquests electrons que genereran electricitat. Llavors podem dir que els electrons poden triar 2 camins: El camí A, passar pel ocell, que no es bon conductor, ja que té molta resistència, no ha estat creat com a vía pels electrons. O el camí B, passar pel cable de coure..., que és un bon conductor pels e-. Obiament ells preferiran passar pel cable, aquesta és la rao per la qual no s'electrocuten. Ara bé, és podríen electrocutar si amb una pota toquen un cable i amb la altra un altre, ja que els electrons es veuen obligats a passar pel camí que "construeix" el ocell. D'això se'n diu un curt circuit (circuit més curt), la electricitat passa per l'interior del ocellet, això pot provocar-li una greu ferida o inclús la mort. Això també passa en les persones, si posem un dit en cada forat del endoll (2 forats, per tan dos dits diferents),  ens electrocutem. El procés és: els e- circulen pel nostre cos (el curt circuit que hem creat), llavors el nostre cos emmagatzema aquesta electricitat i els nostres musculs (inclús el sor) es poden para durant uns segons, això es molt perillós!!! Llavors desprenem aquesta energia en forma de calor. Els marcapasos són uns aparells que es fan servir per exemple en un atac de cor, quan el cor no respon, que són unes màquines que alliberen petites descàregues d'electricitat.

Ens ha explicat una anècdota molt curiosa que explicar com es mouen els nostres musculs: Un bon dia, a un senyor anomenat Luigi Galvani, se li va ocorre agafar una pota de granota per investigar que passava quan entrava en contacte amb dos metalls amb càrrega elèctrica, doncs el muscul de la cuixa es contreia. Això significa que si la granota necessitava electricitat per contraure el muscul, nosaltres també la necessitaríem. Doncs bé, això funciona així: el nostre cervell mana unes "xispes d'electricitat" cap a les diferents parts del cos (musculs, cor...) perquè es contraguin. 

    

Tot seguit, i després d'haver assimilat això tan fundamental i important, hem començat a parlar dels generadors. És el que dóna energia als electrons. Ja sigui mitjançant moviment: d'una manera simple (fregant), o amb dinamo o alternador, per fer funcionar o llum a coses o llocs grans. També mitjançant la llum (les plaques solars, les plaques lumíniques o les plaques fotovoltaiques), o amb productes químics, com les pìles o bateries, que serveixen per fer funcionar coses petites (rellotge...). En aquest tema de les piles ens ha comentat un petit experiment que podíem fer i grabar com el feiem ell ens posaria una nota extra, era: fer llum amb a partir d'una llimona. Ens ha dit que els que estiguéssim intersats en fer-ho (jo n'era una), que ens informessim abans de fer-ho. Jo he trobat pàgines web que m'han agradat força, ja que està molt ben explicat i contenen videos i imatges:                                           http://es.scribd.com/doc/23710155/Sacar-Luz-de-Los-Limones http://experimentoscaseros.net/2010/09/bateria-o-pila-casera-con-limon/ 

Em explicat cada un d'aquests punts amb molta claretat i posant exemples.

dinamo

bateria (d'un cotxe)

Llavors hem parlat dels receptors, que és el que tranforma la energia captada en llum, calor o moviment (aquest últim té relació amb el so). La televisió és una barrega entre so i llum, la rentadora entre calor i moviement, un altaveu el so...
El professor ens ha dit que l'energia que a casa utilitzem està continuament en moviement i com que no es pot guardar, quan les fàbriques en fan més i no es fa servir, es perd. I quan s'envia massa electricitat a casa, els aparells electrocomèstics es poden espatllar.
Tot això i molt més, està explicat més bé en els apunts que he pres a la classe i que he passat a net desenvolupant-los amb més informació, una bona manera d'estudiar. Recullen tot el temari que s'ha explicat durant aquesta classe:

Divendres 15, març:

Aquest dia ens ha tocat fer taller. Hem baixat de la classe fins al taller, quan el professor ens ha concedit aquest permís. Llavors othom es va posar al seu treball. El meu grup, com sempre, ens hem organitzar molt bé: La Laura Parra ha comprovat la neteja de la taula en general i ha anat a buscar les fustes de seguretat per a totes, l'Estela ha demanat altres eines a part de les que teníem i que ens eren necessàries, mentre que la Laura ha demanat els fulls d'organització al professor i ha portat les fustes de l'altra sala fins a la nostar mateixa taula. Jo, també tenia la meva pròpia tasca: Agafar la maleta 3, la nostra, de l'estantaria on es troben totes les altres. Un cop finalitzat tot això, hem pogut començar a tallar. Jo he optat per acabar de "retallar" les dues rodones que tenia. Fer això, resultava més difícil del que em pensava. Li he preguntat al professor la seva opinió, que amb que ho poia acabar de talllar. Ell m'ha recomenta utilitzar una ina enomenada "Cargol de banc":

per subjectar la peça al tallar i per exemple: la serra de marqueteria amb serreta per fer el tall.. Com que no el tenim a la maleta, li he hagut de dir a l'Estela que el demanés per mi, ja que aquest és el seu treball. Quan l'hem anat a recollir, el profe ens ha advertit que pesava molt, i que vigiléssim i efectivament així era. A l'aula tenim una taula de més per si un cas i de fet, sempre va bé. He decidit anar a tallar les rodones en aquesta taula, després de preguntar-li al professor i ell haver-m'ho concedit, per evitar accidents amb les meves companyes en l'espai reduit de la taula comuna (3), al ser 4 persones, que en opinió del professorés inclús massa per poder treballar del tot bé, però així ha de ser, no tenim altra elecció. He anat a preguntar una cosa que em preocupava al professor relacionada amb la manera de tallar-ho i quan he tornat al meu lloc, la serra ja no i era, doncs els companys de la taula del costat, per segona vegada me la havien pres sense pemís. Li vaig comentar al professor i ell ja els va "renyar", i ja no ho van tornar a fer. També he fet un forat en el forat de les rodones amb el punxó, perquè llavors ho pogués tallar. Llavors jo he acabat de marcar, tallar i "retallar" amb el cargol de banc, la última rodona. Llavors, quan faltava poc, li he consultat al professor un tema que em preocupava: com tallar l'interior de les pantalles. M'ha explicat exactament el que feien uns companys meus. M'ha quedat clar, però he considerat que faltava massa poc per començar-ho i he preferit passar els últims minuts, abans de recollir, polint totes les peçes. No sabem si tindrem una altre sessió de tall, aquesta era la última... :(  Llavors el meu grup i jo ho hem recollit tot, hem omplert els fulls d'organització i quan el professor ens ha donat el vist i plau, hem marxat cap a casa.

Dimarts 12, març:

ÉS EL PRIMER DIA DEL TERCER TRIMESTRE!!! Això significa que hem de donar, nosaltres, els alumnes, el màxim de nosaltres mateixos cada dia, estan atents a classe i participant, fent els deures, estudiant... Això em recorda a una dita molt popular: "Any nou, vida nova", que en aquest cas seria: "Timestre nou, ilusions noves". Quan el professor ha entrat a l'aula, gairebé tothom (jo si) estavem preparats. Llvors ha começat a parlar-nos de com havíen ant les notes del segon trimestre en general i els comentaris que ens feia no eren massa bons, donc les notes resultants no eren massa brillants. La majoria de la gent ja sabia la seva nota personal, ja que havia corregut la veu que estaven totes penjades en el moodle, al curs de tenologia, concretament a "Participants". Jo sí que sabia la meva, i de fet no he quedat massa satisfeta. He aprovat i he tret bastant més que un aprovat, la nota en si és molt bona, tot i així jo crec que per l'esforç que hi he implicat i totes les ganes que he posat, que han sigut moltíssimes, aquesta no es ben bé la nota corresponent, des del meu punt de vista. Tinc molts arguments, per exemple: La diferència entre el primer trimestre en aquest és que m'he esforçat molt més, però una barbaritat, penso jo. El que ja feia i he seguit fent ha sigut: Fer els deures i entregar-los al dia, estudiar molt, estar atenta a la classe i participar-hi activament. Inclús en els blogs; els he seguit fent molt llargs i enriquits amb els apunts pressos a les hores de tecnologia. I més coses. He quedat molt decepcionada, nosé de que o qui, però estic segura que de mi no, simplement al contrari, orgullosa. No sé si el tercer trimestre em valdrà la pena esforçar-me tant... Bueno, tornant a lexplicació d'aquest primer dia de trimestre... El professor va dir finalment de que tractava el últim trimestre..........   ELECTRICITAT BÀSICA!!!!  No puc dir si m'agrada o no, a penes se de que va, però crec que a bona pinta... Ens ha comentat que té bastanta relació amb les matemàtiques: equacions de primer grau... Va ser llavors quan he començat a prendre apunts, quan ha començat a dir teoria a la pissarra. Ens ha  explicat que ens parlaria d'una manera molt "cutre", infantil..., perquè entenguéssim tots els importants conceptes des del principi, i perquè no ens perdéssim, ja que seria fatal pels dos pròxims cursos de la ESO (3r i 4t). Els primers termes que ha explicat han estat: àtoms, electrons, conductor, generadors, receptor... Hi hagut conceptes que no hem entés del tot, però que a mesura que fem classe d'això, segurament aclarirem. Un d'aquests conceptes per deures era: Investigar perquè quan els ocells es posen en els fils elèctirc no s'electrocuten o moren. La teoria que vam aprendre i molt més està en els meus apunts:

Dimarts 5, març:

DIA DE L'EXÀMEN!!! Avui era el dia en què havíem de fer l'exàmen de la indústria tèxtil. Quan el professor ha entrat a la classe, tots ens hem posat nerviosos, o pel menys jo. Abans de que el professor arribés, jo ja havia deixat el meu dossier damunt la taula, tail i com el professor i jo (la delegada) havíem acordat. Així ho faria tothom que ho fés a mà, com jo. Doncs sí, al final vaig preferir fer-lo a mà, ja que així m'era més còmoda i estava més segur. Tornant al tema d'aquesta classe, estavem més o menys preparats. Jo i el meu company, en Josep, ens havíem posat diccionaris a la meitat de la taula (com a separador), però no havíem tingut en compte que n'havíem de posar també al davant. Tot i així, el professor s'ha negar a entrar, perquè hi havia gent que ni tan sols havia posat cap mena de separador. Per tant els arguments del profe per no voler entara eren lògics, no estàvem del tot ben preparats! És més ens ha dit que volia 3 columnes de taules, i així ho hem fet. Això ha portat perdre uns 2 min. Només ens quedava mitja hora per començar i acabar l'examen. Doncs el professor ha repartir l'examen quan ha considerat que estàvem prou calmats. De moment tan sols era un full A3 en blanc (2 fulls A4), sense cap mena d'exercici. Tot seguit ens ha dictat un exercici i aquest deia així: "Fes un esquema del sector secundari (de la indústria tèxtil)". Abans d'això, però, ens ha advertit d'una cosa sumament important; identificar-se, és a dir, posar el nom i la data. Sobretot: Havia d'estar a bolígraf!!!!, el que fèssim a llapis no s'ho miraria, sinó que ens ho borraria... Era fundamental, perquè si no, ni tan sols es prendria la molèstia de corregir-lo. També ens ha comentat que si acabavem abans de l'hora, que ho dubtava, simplement havíem de  Llavors ens ha dit: "Bé, ara ja podeu començar." Jo vaig fer-lo primer TOT  a llapis. Me'l sabia molt bé aquest apartat de la indústria tèxtil! :) Llavors, quan faltaven 10 min., quan el profe ens ha avissat, he començat a passar-lo a net. M'he posat molt nerviosa, el cor m'anava a 100 batecs per hora!!!!!!! Ja que només faltaven 2 min. i em faltava bastant per repassar. Tot i així ens ha deixat 1 min. més, que no m'ha servit de gairé... M'he posat molt trista, perquè en Roger, un altre company, ja els passsava a recolllir-los, per ordre del professor i m'han faltat alguns processos de l'acabat que no havia repassat però si apuntat a llapis. I m'ha fet molta ràbia a la vegada que tristesa. No obstant, preferia entregar-li força bé però no del tot complert que entregar-li complert però més tard, jugant-m'hi el risc de que no me l'acceptés. :( Tot seguit, el professor ha posat al projector, la pàgina del moodle (a l'apartat de tecnologia, 2n d'ESO) i ens ha dit que ho mmiressim, doncs només llegint el apartat que ens senyalava, es podia entendre perfectament. Hi deia que si li tornàvem a fer el matix exàmen a casa i li entregàvem el divendres abans de fer desdoblament, ens el contaria, en comptés, del que li havíem acabat de fer. Això sí, havia d'estar PERFECTE!!!! Jo ho faré, no he tingut cap mena de dubte, doncs ha sigut la mava salvació per poder tenir més bona nota encara!!! Tot i així tinc por de no poder-lo fer perfecte..., però faré tot el que podré. El mateix professor va reconéixer que fer molt bé l'esquema en mitja hora era gairebé imposible, per això ens havia donat aquesta oportunitat :).

Dimarts 26, febrer:

ÚLTIM DIA DEL TEMA DE LA INDÚSTRIA TÈXTIL!!! Qual el professor es va sentar a la cadira, ben arribat, va anunciar-nos aquesta, fins aquell moment, bona notícia. Perquè llavors ens va anunciar que hi hauria un examen, ho va dir molt baixet, a penes ningú s'havia enterat, pel xivarri que estava fent alguna gent. Ni tan sols jo que estava ben atent ho vaig poder escoltar. Pero el professor va decidir ser "bo" i ho va tornar a dir quan aquesta gent l'escoltava. Era un examen sobre tot el que havíem estat precticant a classe. I com que abans de tot examen hi ha d'haver un dossier, ens va explicar com l'havíem de fer i en quines condicions havia de presentar-se. Doncs aquesta vegada, no com en la anterior, que ja ens havia posat a prova fent-lo digital, aquesta, ens deixava escollir entre fer-lo digital o entregat a mà. Jo des de bon principi vaig pensar que el millor era fer-ho digital i creia que així ho faria, fins que el professor va començar a plantejar els pros i els contres de cada una opció. Com per exemple: "En el digital no gastes titnta i en el de mà si", En el digital, si ho investigues bé hi ha una enumeració automàtica per totes les pàgines i en el de mà, en canvi, s'han de escriure, i si és molt llarg el dossier resultant, és un inconvenient."  Llavors ja em sorgien més dubtes, no ho tenia gens clar. També ens va plantejar els diferents apartats perquè l'estructura de tots els dossiers s'assemblés. Hi hauria d'haver una portada, un índex (que s'havia de fer ben acabat tot el dossier), una introducció, parlant amb present: "Estem treballant els diferents tipus de..", "En aquest dossier es troben totes les...". També havíem de incluir-hi (en el dossier), la teoria (escrita, res d'escanejos), els esquemes i mapes conceptuals (apunts), les pràctiques (filatura, teler..), i finalment l'ànnex, que havia de incluir tot el que no sabíem on pasar-ho (el blog i el hot potatoes). Per saber que havíem de posar el professor ens va orientar una mica exposant a la pissarra tot el que havíem fet durant aquell segon trimestre. Taller no entrava en el dossier. Una condició molt important era que aquest dossier s'havia d'entregar abans de l'examen, tan si era digital o a mà. També era una pauta clau el fet que tot havia d'estar en un sol document (si era digital). Llavors en fa fer una petita borma que tohom es va quedar parat, doncs va dir: "Treieu les tres coses de deures per avui". De fet nosaltres sabíem que només era una però ningú s'atrevia a dir res. Llavors vam començar a aixecar les mans per dir-ho. Efectivament només era una petita prova d'aquelles que fa el profe per comprovar la teva atenció. Doncs qui no aixecava la mà volia dir que no se n'havia enterat del que s'estava parlant. Vam treure el únic deure que teníem: saber que era el rentat en sec. Li vam entregar al professor. Aquests són els apunts que vaig prendre durant la classe:

Dimarts 19, febrer:

El professor va aparèixer a la classe amb un annòrac d'un  alumne, en Marc. Va començar a mirar la seva etiqueta i va dibuixar els símbols que hi veia. Ens va preguntar pel seu significat, i va ser llavors quan vam treure els nostres deures i quan amb la seva juda vam aixecar les mans per a respondre. Un dels símbols de rentat que contenia aquest annòrac, era renatate en sec, tothom ho sabia amb ajuda dels seus apunts, però això sí, a la hora d'explicar-ho, ningú se n'ensortia prou bé, jo també ho vaig intentar, però res... Llavors això només volia dir una cosa: que eren uns deures per inestigar pel proper dia. Aquí estan els meus deures sobre els símbols d'aquell dia, encara que també en tinc més però són massa llargs: 

Llavors vam anar de cara al següent tema a tractar surant aquella classe, els acabaments. El professor ens va dir que anèssim dient, sempre amb el torn de paraula, els que havíem cercat. Molt dels que van sortir gairebé tothom ja els tenia, per tant no els repetíem. Jo també vaig participar duarant aquella classe. Finalment van sortir bastants nomes, tot i així el professor ens va dir que en realitat n'hi havíen molt més, però que amb aquells 17.., ja en feíem. Un alumne, oncretament el Pere ens va informar sobre un dels molts acabats que havíem dit. el calendari. A ningú, excepte a ell, li havia sortit aquell nom. Per tant el profesor ens vadir que ho miraria bé amb els deures del Pere i consultant a la URL en que ho havia trobat i que ja ens diria quelcom. Aquests són els apunts que vaig pendre aquella classe:

Aquests són els meus deures sobre el acabament:
                           

    . Fases del Procés Tèxtil: ACABAMENT : Conjunt d’operacions a què se sotmet un teixit perquè presenti l’estat final per fer-lo servir. Tractaments químics : Neteja Tint Estampat Aprest Tractaments mecànics : Batanatge Perxatge (llana)‏ Tondosatge

·               Fases del Procés Tèxtil: ACABAMENT : Tractaments químics: Neteja : del greix i eliminació d’impureses sobrants Tint : per donar color uniforme a tota la peça Estampat : aplicació de dibuixos amb un o diversos colors Aprest : tractament que fa el teixit més consistent i proporciona un acabament més atractiu

·               Fases del Procés Tèxtil: ACABAMENT : Tractaments mecànics: Batanatge : la superfície de la peça queda igualada Perxatge : s’aplica a la llana perquè perdi el borrissol Tondonsatge : els pèls dels teixits es tallen uniformement a la mateixa altura

acabament

[tèxt] Cada un dels processos, d'acció eminentment física, a què són sotmesos els productes tèxtils des de l'obtenció de llur estructura bàsica (filat, teixit, peça de vestir, etc) fins que presenten l'estat necessari per a la venda o per a l'ús final.

Els acabaments són, d'una manera general, tractaments individuals ben definits entre ells, que utilitzen agents físics com són la calor, la humitat, la pressió, la percussió o el fregadís per a millorar l'aspecte i altres característiques dels tèxtils. El tipus, el nombre i l'ordre d'aplicació dels acabaments sobre un producte tèxtil varien segons la natura d'aquest, les operacions prèvies a què ha estat sotmès, les operacions a què hom preveu de sotmetre'l i les característiques finals que hom en desitja obtenir. Els acabaments dels teixits, on es dóna la màxima complexitat pel que fa a nombre i a tipus, es poden classificar de la manera següent: acabaments per a depurar i eliminar impureses i defectes:l'escutiament per a treure els fils solts, nusos i altres defectes; el batut i el raspallament per a fer desprendre la pols i la borra; la crema per a socarrimar el borrim; la tosa per a eliminar borrim, caps de fil, nusos; acabaments per a aixecar o modificar el pèl: el cardatge per a produir pèl a la superfície; el ratinatge per a aglomerar i arrissar el pèl; el tondosatge per a tallar-lo a una altura regular; els acabaments de panes, velluts i catifes, com el tallament de les bastes; acabaments per a modificar o fixar les dimensions: l'eixamplament per a estirar els teixits en el sentit de la trama i recuperar part de l'encongiment transversal provocat per un tractament anterior; l'allargament, operació equivalent a l'anterior, però que s'aplica en el sentit de l'ordit; l'encongiment i altres tractaments d'antiencongiment que provoquen l'encongiment controlat del teixit, prèviament al seu ús, per tal que els articles manufacturats conservin al màxim llurs dimensions; l'adreçament per a disposar perpendiculars els fils de trama respecte als d'ordit; la rectificació per a posar rectes els fils de trama arquejats: el decatissatge per a fixar el lligament i fer-lo menys sensible a les variacions d'humitat; acabaments per a modificar el tacte: el vaporatge per ablanir i esponjar els teixits; el trencament d'aprests per a treure el tacte encartonat i la rigidesa de certs aprests; acabaments per a modificar l'aspecte superficial: el calandratge per a gravar un dibuix en relleu sobre la superfície del teixit, planxar-lo, enllustrar-lo, aixafar els fils i l'aprest; el manguilatge per a deixar el teixit brillant i amb aparença de granet no aixafat; el tractament amb beetle per a enllustrar i produir efectes de moaré; el maçolatge per a donar brillantor i moaré als teixits de lli i de cotó; el premsatge, l'enllustrament i l'encerada per a produir llustres i donar cos; acabaments especials: l'acoblament d'una o de diverses capes de teixit o de teixits amb una o diverses capes de matèries esponjoses (foam lay), impermeables (fulls de goma, de matèries plàstiques); el prisatge per a formar i fixar plecs;acabaments finals: la inspecció per a controlar el resultat d'una operació prèvia i, eventualment, corregir-ne els defectes; l'amidament per a determinar les mesures de les peces acabades; el plegatge a llom per a plegar longitudinalment el teixit; el plegatge en llibre, transversal; l'enrotllament; l'etiquetatge; l'embalatge. Cal fer observar que alguns d'aquests processos poden ésser utilitzats per a produir més d'un dels efectes mencionats. Així, l'eixamplament pot servir també per a trencar els aprests, el vaporatge per a fixar les dimensions i el decatinatge constitueix un acabament complex. D'altra banda, en alguns dels acabaments esmentats (calandratge, acoblament, prisatge), junt amb l'acció física en si, hi fa un paper important l'acció química de les substàncies que s'afegeixen al teixit durant l'operació. Alguns dels processos d'acabament (com l'escutiament) són aplicats a la mateixa fàbrica on s'ha obtingut el teixit; en general, però, són fets a les fàbriques anomenades del ram de l'aigua, especialitzades en tints, aprests i acabaments, on aquests darrers són realitzats sols o en combinació amb una o diverses de les operacions del grup del descruatge, el blanqueig, la tintura, l'estampació i els aprests. La tendència és de formar grans trens de màquines que facin, en un sol pas, el major nombre possible d'operacions. Cada màquina aplica un tractament determinat sobre el teixit de forma contínua i progressiva. El tren és proveït de dispositius que permeten el funcionament coordinat del conjunt, tals com obridors, guiadors i eixampladors del teixit a l'entrada de cada màquina, compensadors de tensions o de variacions de longitud entre les diverses màquines, plegadors o enrotlladors a la sortida del tren, etc. Els gèneres de punt i de cinteria són acabats amb operacions similars a les dels altres teixits, per bé que fetes en màquines especialment adaptades a llurs característiques. En el cas dels fils, les operacions d'acabaments acostumen a estar molt relacionades amb els processos de filatura i d'aprest. Això no obstant, els fils són acabats també amb alguns dels processos indicats anteriorment (tals com el raspallament, la crema i l'encerada) i altres operacions específiques com l'estricament de les madeixes per a desenredar i permetre l'assecatge regular d'un fil que surt d'un cicle de blanqueig, tint o aprest. Les peces de vestir de gènere de punt que, com les mitges, els mitjons, els jerseis, etc, surten ja llestes, o quasi, de les màquines, necessiten, sobretot, una fixació de les seves dimensions que és feta perenformament de la peça en una forma i un tractament en calent del conjunt. Les peces de vestir confeccionades són allisades mitjançant un planxament o enformament, amb l'ajuda de vapor o sense.

E

Els acabats

Quan la tela surt del teler, abans d’arribar al procés de la confecció, pot seguir diferents processos d’acabament ja sigui per afegir-li noves propietats com per millorar la seva qualitat.

El tenyit

Un dels tractaments clàssics que pot aplicar-se a un teixit, sinó s’ha fet abans en el fil, és el de donar-li color amb el tenyit. En aquest procés es tracta de fixar un color en el teixit que proporciona un colorant. Els colorants es preparen amb pigments o tints d’origen natural o bé d’origen sintètic. Els fils i els teixits que s’han de tenyir se submergeixen en una dissolució d’aigua i colorant durant un temps per a què les substàncies que proporcionen color quedin absorbides i fixades a la fibra. A continuació s’esbaldeix amb aigua per deixar el teixit lliure del colorant que no ha quedat fixat i es posa a secar.

·             

La indústria dels acabats requereix grans quantitats d’aigua, motiu pel qual a les indústries tintoreres se les anomenava ram de l’aigua. Un dels problemes més greus d’aquestes indústries ha estat la contaminació de les aigües per l’abocament incontrolat dels tints. Els colorants poden contenir components contaminants que no són biodegradables, amb metalls com el cadmi, o l’arsènic.

El batanat

El batanat consisteix a compactar el teixit de llana per provocar-ne el seu enfeltrament. És una tècnica molt antiga que s’aplicava en batans moguts per la força de l’aigua dels rius.

El teixit es mulla i es comprimeix al passar enmig de corrons, de forma que s’augmenta la seva densitat. Aquest teixit presenta un aïllament tèrmic més gran adequat per confeccionar peces d’abric.

·          Perxa de cardots

La perxa de cardots, màquina que s’anomena així, per disposar d’un gran cilindre recobert de cardos que al passar una tela per la seva superfície, estiren les fibres de llana superficial deixant un tacte pelut. 

Altres acabats

Els tractaments d’acabat citats són els presents a l’exposició, però n’hi ha d’altres com l’aplicació d’aprestos, planxat, etc que li donen a les fibres i els teixits millors propietats químiques, mecàniques, etc.

El repassat final

Quan el teixit ja ha fet tot el seu procés d’acabats es realitza una inspecció ocular final per detectar les irregularitats que poden fer baixar el preu de la peça. Sempre que es pugui, es procura de reparar.

Era comú que les empreses ho encarreguessin a cases particulars, feina que feien les dones. L’ofici de repassadora requeria molta paciència, agudesa visual i destresa manua