El professor va aparèixer a la classe amb un annòrac d'un alumne, en Marc. Va començar a mirar la seva etiqueta i va dibuixar els símbols que hi veia. Ens va preguntar pel seu significat, i va ser llavors quan vam treure els nostres deures i quan amb la seva juda vam aixecar les mans per a respondre. Un dels símbols de rentat que contenia aquest annòrac, era renatate en sec, tothom ho sabia amb ajuda dels seus apunts, però això sí, a la hora d'explicar-ho, ningú se n'ensortia prou bé, jo també ho vaig intentar, però res... Llavors això només volia dir una cosa: que eren uns deures per inestigar pel proper dia. Aquí estan els meus deures sobre els símbols d'aquell dia, encara que també en tinc més però són massa llargs:
Llavors vam anar de cara al següent tema a tractar surant aquella classe, els acabaments. El professor ens va dir que anèssim dient, sempre amb el torn de paraula, els que havíem cercat. Molt dels que van sortir gairebé tothom ja els tenia, per tant no els repetíem. Jo també vaig participar duarant aquella classe. Finalment van sortir bastants nomes, tot i així el professor ens va dir que en realitat n'hi havíen molt més, però que amb aquells 17.., ja en feíem. Un alumne, oncretament el Pere ens va informar sobre un dels molts acabats que havíem dit. el calendari. A ningú, excepte a ell, li havia sortit aquell nom. Per tant el profesor ens vadir que ho miraria bé amb els deures del Pere i consultant a la URL en que ho havia trobat i que ja ens diria quelcom. Aquests són els apunts que vaig pendre aquella classe:
Aquests són els meus deures sobre el acabament:
. Fases del
Procés Tèxtil: ACABAMENT : Conjunt d’operacions a què se sotmet un teixit
perquè presenti l’estat final per fer-lo servir. Tractaments químics : Neteja
Tint Estampat Aprest Tractaments mecànics : Batanatge Perxatge (llana)
Tondosatge
· Fases del
Procés Tèxtil: ACABAMENT : Tractaments químics: Neteja : del greix i eliminació
d’impureses sobrants Tint : per donar color uniforme a tota la peça Estampat :
aplicació de dibuixos amb un o diversos colors Aprest : tractament que fa el
teixit més consistent i proporciona un acabament més atractiu
· Fases del
Procés Tèxtil: ACABAMENT : Tractaments mecànics: Batanatge : la superfície de
la peça queda igualada Perxatge : s’aplica a la llana perquè perdi el borrissol
Tondonsatge : els pèls dels teixits es tallen uniformement a la mateixa altura
acabament
[tèxt] Cada un dels
processos, d'acció eminentment física, a què són sotmesos els productes
tèxtils des de l'obtenció de llur estructura bàsica (filat, teixit, peça de
vestir, etc) fins que presenten l'estat necessari per a la venda o per a l'ús
final.
|
Els
acabaments són, d'una manera general, tractaments individuals ben definits
entre ells, que utilitzen agents físics com són la calor, la humitat, la
pressió, la percussió o el fregadís per a millorar l'aspecte i altres
característiques dels tèxtils. El tipus, el nombre i l'ordre d'aplicació dels
acabaments sobre un producte tèxtil varien segons la natura d'aquest, les
operacions prèvies a què ha estat sotmès, les operacions a què hom preveu de
sotmetre'l i les característiques finals que hom en desitja obtenir. Els
acabaments dels teixits, on es dóna la màxima complexitat
pel que fa a nombre i a tipus, es poden classificar de la manera següent: acabaments per a depurar i eliminar
impureses i defectes:l'escutiament per
a treure els fils solts, nusos i altres defectes; el batut i el raspallament per a fer desprendre la pols i la
borra; la crema per a socarrimar el borrim; la tosa per a eliminar borrim, caps de fil,
nusos; acabaments per a
aixecar o modificar el pèl: el cardatge per a produir pèl a la superfície; el ratinatge per a aglomerar i arrissar el pèl; el tondosatge per a tallar-lo a una altura regular;
els acabaments de panes, velluts i catifes, com el tallament de les bastes; acabaments per a modificar o fixar les dimensions: l'eixamplament per a estirar els teixits en el sentit
de la trama i recuperar part de l'encongiment transversal provocat per un
tractament anterior; l'allargament, operació equivalent a l'anterior,
però que s'aplica en el sentit de l'ordit; l'encongiment i altres tractaments d'antiencongiment que provoquen l'encongiment controlat
del teixit, prèviament al seu ús, per tal que els articles manufacturats
conservin al màxim llurs dimensions; l'adreçament per a disposar perpendiculars els fils
de trama respecte als d'ordit; la rectificació per a posar rectes els fils de trama
arquejats: el decatissatge per a fixar el lligament i fer-lo
menys sensible a les variacions d'humitat; acabaments
per a modificar el tacte: el vaporatge per ablanir i esponjar els teixits; el trencament d'aprests per a treure el tacte encartonat i la
rigidesa de certs aprests; acabaments
per a modificar l'aspecte superficial: el calandratge per a gravar un dibuix en relleu sobre
la superfície del teixit, planxar-lo, enllustrar-lo, aixafar els fils i
l'aprest; el manguilatge per a deixar el teixit brillant i amb
aparença de granet no aixafat; el tractament amb beetle per a enllustrar i produir efectes de
moaré; el maçolatge per a donar brillantor i moaré als
teixits de lli i de cotó; el premsatge,
l'enllustrament i l'encerada per a produir llustres i donar cos; acabaments especials: l'acoblament d'una o de diverses capes de teixit o
de teixits amb una o diverses capes de matèries esponjoses (foam lay),
impermeables (fulls de goma, de matèries plàstiques); el prisatge per a formar i fixar plecs;acabaments
finals: la inspecció per a controlar el resultat d'una
operació prèvia i, eventualment, corregir-ne els defectes; l'amidament per a determinar les mesures de les
peces acabades; el plegatge a
llom per a plegar
longitudinalment el teixit; el plegatge
en llibre, transversal; l'enrotllament; l'etiquetatge; l'embalatge.
Cal fer observar que alguns d'aquests processos poden ésser utilitzats per a
produir més d'un dels efectes mencionats. Així, l'eixamplament pot servir també
per a trencar els aprests, el vaporatge per a fixar les dimensions i el decatinatge constitueix un acabament complex.
D'altra banda, en alguns dels acabaments esmentats (calandratge, acoblament,
prisatge), junt amb l'acció física en si, hi fa un paper important l'acció
química de les substàncies que s'afegeixen al teixit durant l'operació. Alguns
dels processos d'acabament (com l'escutiament) són aplicats a la mateixa
fàbrica on s'ha obtingut el teixit; en general, però, són fets a les fàbriques
anomenades del ram de l'aigua,
especialitzades en tints, aprests i acabaments, on aquests darrers són
realitzats sols o en combinació amb una o diverses de les operacions del grup
del descruatge, el blanqueig, la tintura, l'estampació i els aprests. La tendència és de
formar grans trens de màquines que facin, en un sol pas, el major nombre
possible d'operacions. Cada màquina aplica un tractament determinat sobre el
teixit de forma contínua i progressiva. El tren és proveït de dispositius que
permeten el funcionament coordinat del conjunt, tals com obridors, guiadors i
eixampladors del teixit a l'entrada de cada màquina, compensadors de tensions o
de variacions de longitud entre les diverses màquines, plegadors o enrotlladors
a la sortida del tren, etc. Els gèneres
de punt i de cinteria són acabats amb operacions
similars a les dels altres teixits, per bé que fetes en màquines especialment
adaptades a llurs característiques. En el cas dels fils, les operacions
d'acabaments acostumen a estar molt relacionades amb els processos de filatura i d'aprest. Això no obstant, els fils
són acabats també amb alguns dels processos indicats anteriorment (tals com el raspallament, la crema i l'encerada) i altres operacions
específiques com l'estricament de
les madeixes per a desenredar i permetre l'assecatge regular d'un fil que surt
d'un cicle de blanqueig, tint o aprest. Les peces
de vestir de gènere de punt que,
com les mitges, els mitjons, els jerseis, etc, surten ja llestes, o quasi, de
les màquines, necessiten, sobretot, una fixació de les seves dimensions que és
feta perenformament de la
peça en una forma i un tractament en calent del conjunt. Les peces de vestir
confeccionades són allisades mitjançant un planxament o enformament, amb l'ajuda de vapor o
sense.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada