Divendres 15, febrer:

No era un dia "normal", sinó un de desdoblament, si home si, un d'aquells en que anem al taller, un d'aquells en que és imprescindible fer una feina neta i impecable, un d'aquells en que s'ha d'aprofitar el temps ficant-se unes bones piles, per poder tallat totes les peçes del nostre projecte: la làmpada de sobretaula. Jo els defineixo com una hora de "independència", per fer-te valdre tu meteix, tenint autonomia i organitzan-te el millor possible. Doncs jo estic molt contenta amb el meu grup i el nstre trebll també amb el meu (individual). Com sempre ens vam dirigir a la nostra taula en quant el professor ens va donar permís per entrar, allà teníem els nostres fuls de tasques, vam omplir el que s'havia d'omplir al principi i el que s'havia de fer al final ho vam deixar. Tot seguit i sense perdre un segon, la portaveu, la Laura, va agafar les nostres fustes, TOTES indentificades. Vaig tenir una desepció perquè la pobre Laura em va portar tres pantalles i jo em pensava que ja tenia les 4, i resulta que m'havia confós. Jo vaig agafar la maleta i les altres dues companyes feien la seva tasca amb molya dedicació. Quan ho vam tenir tot preparat "al nostre gust", vam començar a marcar i tallar la fusta, ara si, cadascuna elaboraba el seu treball individual. Jo havia portat el llistó, ara si, estava correcte, era exactament 2X2 i vaig començar a marcar-lo. Li vaig preguntar al professor com podia serrar aquesta fusta i em va comentar que normalment es serrava amb el xerrac, i que ho provés. També em va advertir que sería millor que ho marqués per totes quatre bandes i jo vaig donar-me compte que tenia absolutament tota la rao i així ho vaig fer. Això del llistó es va quedar així. Llavors vaig marcar la pantalla que em quedava i també la vaig deixar així. Llavors vaig marcar les 3 rodones i les vaig tallar, amb l'ajuda de unes serrer "especials" que anàven molt bé per talls rodons. Però em va faltar tallar-ho per dintre, que ja era un procés més complicat: amb un punxó i més eines... Llavors em vaig enrecordar que el professor se'm va oferir per tallar-me la base de fusta contraplacada, molt gruixuda, amb una eina que tenia ell. Li vaig preguntar que si la tenia, sense pressió i ell va assentir. Va portar un pilot de bases i entre elles vaig agafar la meva i li vaig donar les gràcies, doncs m'havia tret un gran pes de sobre. Quan faltaven més o menys 10 min. vam començar a recollir-ho tot amb la nostra eficiència i ho vam deixar tot ben net i polit. Vam acabar els papers de tasques i el professor va acceptar-los, estaven bé. També va coprovar la neteja de la taula i li va semblar bé. Llavors va ser quan ens va deixar sortir.