Dimarts 19, març:

Quan el professor ha entrat a classe, la majoria de nosaltres ja teníem els deures i els materials necessàris (llibreta, llapis o boli...) per poder començar la classe. L'Estela i jo, que som les delegades, estàvem complint amb la nostra tasca, apuntar a la pissara tot el qui s'aixqués del seu seient sense motiu, cridés, o fes una tonteria.... Però quan hem vist al professor directament ja ens hem retirat cap a la nostra taula i ell ens ha agraït la nostra tasca ben feta. Ell  ha anat al gra tot dient: "Avui havieu de buscar com a deures el motiu pel qual quan un ocell es posa en un dels tendats elèctrics que hi ha al carrer, no?", llavors tothom a afirmat davant aquesta pregunta. Jo, per si un cas, havia portat impresa la meva informació, ja que mai se sap si recullirà els deures en la seva maleta o simplement revisarà si els hem portat...., jo davant el dubte he preferit prevenir, sempre ho faig així. Llavors ha dit que li diguéssim la resposta dels deures. Bastanta gent ha aixecat la mà, però llavors ha dit que si en la nostra explicació hi surtia una PARAULA CLAU que començava per r. Tot seguit, de la molta gent que tenia la mà aixecada només n'han quedat 2: una nena i jo. El professor s'ha quedat sorprés. Però no ens ha donat el tron de paraula  ni a ella ni a mi, per tan no em dit res. Després ha fet una altra pregunta: "Aquells que no teniu la paraula, intentau-me definir el fenòmen". Jo volia respondre-ho, però el professor m'ha dit que no pdia, perquè ja tenia aquesta paraula que ell desvelaria poc després de que alguns alumnes, expliquessin la seva definició incomplerta. Aquella paraula clau és RESISTÈNCIA. Sí, era efectivament aquesta la que jo tenia en els meus deures complerts:

Llavors ha decidit explicar-nos el significat d'aquesta paraula a la pissara. Ens ha dit que la resistència elèctrica és la oposició que troba la corrent al seu pas per un circuit elèctric tancat, atenuant o frenant el lliure flux de circulació de les càrregues elèctriques o electrons. Qualsevol dispositiu o consumidor connectat a un circuit elèctric representa en si una càrrega, resistència o obstacle per a la circulació del corrent elèctric. Per tan, parlem de material amb molta resistència quan no és un bon "camí" pel pas de la electricitat, no és bon conductor. I quan el material té poca resistència, significa que és un bon conductor d'aquests electrons que genereran electricitat. Llavors podem dir que els electrons poden triar 2 camins: El camí A, passar pel ocell, que no es bon conductor, ja que té molta resistència, no ha estat creat com a vía pels electrons. O el camí B, passar pel cable de coure..., que és un bon conductor pels e-. Obiament ells preferiran passar pel cable, aquesta és la rao per la qual no s'electrocuten. Ara bé, és podríen electrocutar si amb una pota toquen un cable i amb la altra un altre, ja que els electrons es veuen obligats a passar pel camí que "construeix" el ocell. D'això se'n diu un curt circuit (circuit més curt), la electricitat passa per l'interior del ocellet, això pot provocar-li una greu ferida o inclús la mort. Això també passa en les persones, si posem un dit en cada forat del endoll (2 forats, per tan dos dits diferents),  ens electrocutem. El procés és: els e- circulen pel nostre cos (el curt circuit que hem creat), llavors el nostre cos emmagatzema aquesta electricitat i els nostres musculs (inclús el sor) es poden para durant uns segons, això es molt perillós!!! Llavors desprenem aquesta energia en forma de calor. Els marcapasos són uns aparells que es fan servir per exemple en un atac de cor, quan el cor no respon, que són unes màquines que alliberen petites descàregues d'electricitat.

Ens ha explicat una anècdota molt curiosa que explicar com es mouen els nostres musculs: Un bon dia, a un senyor anomenat Luigi Galvani, se li va ocorre agafar una pota de granota per investigar que passava quan entrava en contacte amb dos metalls amb càrrega elèctrica, doncs el muscul de la cuixa es contreia. Això significa que si la granota necessitava electricitat per contraure el muscul, nosaltres també la necessitaríem. Doncs bé, això funciona així: el nostre cervell mana unes "xispes d'electricitat" cap a les diferents parts del cos (musculs, cor...) perquè es contraguin. 

    

Tot seguit, i després d'haver assimilat això tan fundamental i important, hem començat a parlar dels generadors. És el que dóna energia als electrons. Ja sigui mitjançant moviment: d'una manera simple (fregant), o amb dinamo o alternador, per fer funcionar o llum a coses o llocs grans. També mitjançant la llum (les plaques solars, les plaques lumíniques o les plaques fotovoltaiques), o amb productes químics, com les pìles o bateries, que serveixen per fer funcionar coses petites (rellotge...). En aquest tema de les piles ens ha comentat un petit experiment que podíem fer i grabar com el feiem ell ens posaria una nota extra, era: fer llum amb a partir d'una llimona. Ens ha dit que els que estiguéssim intersats en fer-ho (jo n'era una), que ens informessim abans de fer-ho. Jo he trobat pàgines web que m'han agradat força, ja que està molt ben explicat i contenen videos i imatges:                                           http://es.scribd.com/doc/23710155/Sacar-Luz-de-Los-Limones http://experimentoscaseros.net/2010/09/bateria-o-pila-casera-con-limon/ 

Em explicat cada un d'aquests punts amb molta claretat i posant exemples.

dinamo

bateria (d'un cotxe)

Llavors hem parlat dels receptors, que és el que tranforma la energia captada en llum, calor o moviment (aquest últim té relació amb el so). La televisió és una barrega entre so i llum, la rentadora entre calor i moviement, un altaveu el so...
El professor ens ha dit que l'energia que a casa utilitzem està continuament en moviement i com que no es pot guardar, quan les fàbriques en fan més i no es fa servir, es perd. I quan s'envia massa electricitat a casa, els aparells electrocomèstics es poden espatllar.
Tot això i molt més, està explicat més bé en els apunts que he pres a la classe i que he passat a net desenvolupant-los amb més informació, una bona manera d'estudiar. Recullen tot el temari que s'ha explicat durant aquesta classe:

Divendres 15, març:

Aquest dia ens ha tocat fer taller. Hem baixat de la classe fins al taller, quan el professor ens ha concedit aquest permís. Llavors othom es va posar al seu treball. El meu grup, com sempre, ens hem organitzar molt bé: La Laura Parra ha comprovat la neteja de la taula en general i ha anat a buscar les fustes de seguretat per a totes, l'Estela ha demanat altres eines a part de les que teníem i que ens eren necessàries, mentre que la Laura ha demanat els fulls d'organització al professor i ha portat les fustes de l'altra sala fins a la nostar mateixa taula. Jo, també tenia la meva pròpia tasca: Agafar la maleta 3, la nostra, de l'estantaria on es troben totes les altres. Un cop finalitzat tot això, hem pogut començar a tallar. Jo he optat per acabar de "retallar" les dues rodones que tenia. Fer això, resultava més difícil del que em pensava. Li he preguntat al professor la seva opinió, que amb que ho poia acabar de talllar. Ell m'ha recomenta utilitzar una ina enomenada "Cargol de banc":

per subjectar la peça al tallar i per exemple: la serra de marqueteria amb serreta per fer el tall.. Com que no el tenim a la maleta, li he hagut de dir a l'Estela que el demanés per mi, ja que aquest és el seu treball. Quan l'hem anat a recollir, el profe ens ha advertit que pesava molt, i que vigiléssim i efectivament així era. A l'aula tenim una taula de més per si un cas i de fet, sempre va bé. He decidit anar a tallar les rodones en aquesta taula, després de preguntar-li al professor i ell haver-m'ho concedit, per evitar accidents amb les meves companyes en l'espai reduit de la taula comuna (3), al ser 4 persones, que en opinió del professorés inclús massa per poder treballar del tot bé, però així ha de ser, no tenim altra elecció. He anat a preguntar una cosa que em preocupava al professor relacionada amb la manera de tallar-ho i quan he tornat al meu lloc, la serra ja no i era, doncs els companys de la taula del costat, per segona vegada me la havien pres sense pemís. Li vaig comentar al professor i ell ja els va "renyar", i ja no ho van tornar a fer. També he fet un forat en el forat de les rodones amb el punxó, perquè llavors ho pogués tallar. Llavors jo he acabat de marcar, tallar i "retallar" amb el cargol de banc, la última rodona. Llavors, quan faltava poc, li he consultat al professor un tema que em preocupava: com tallar l'interior de les pantalles. M'ha explicat exactament el que feien uns companys meus. M'ha quedat clar, però he considerat que faltava massa poc per començar-ho i he preferit passar els últims minuts, abans de recollir, polint totes les peçes. No sabem si tindrem una altre sessió de tall, aquesta era la última... :(  Llavors el meu grup i jo ho hem recollit tot, hem omplert els fulls d'organització i quan el professor ens ha donat el vist i plau, hem marxat cap a casa.

Dimarts 12, març:

ÉS EL PRIMER DIA DEL TERCER TRIMESTRE!!! Això significa que hem de donar, nosaltres, els alumnes, el màxim de nosaltres mateixos cada dia, estan atents a classe i participant, fent els deures, estudiant... Això em recorda a una dita molt popular: "Any nou, vida nova", que en aquest cas seria: "Timestre nou, ilusions noves". Quan el professor ha entrat a l'aula, gairebé tothom (jo si) estavem preparats. Llvors ha começat a parlar-nos de com havíen ant les notes del segon trimestre en general i els comentaris que ens feia no eren massa bons, donc les notes resultants no eren massa brillants. La majoria de la gent ja sabia la seva nota personal, ja que havia corregut la veu que estaven totes penjades en el moodle, al curs de tenologia, concretament a "Participants". Jo sí que sabia la meva, i de fet no he quedat massa satisfeta. He aprovat i he tret bastant més que un aprovat, la nota en si és molt bona, tot i així jo crec que per l'esforç que hi he implicat i totes les ganes que he posat, que han sigut moltíssimes, aquesta no es ben bé la nota corresponent, des del meu punt de vista. Tinc molts arguments, per exemple: La diferència entre el primer trimestre en aquest és que m'he esforçat molt més, però una barbaritat, penso jo. El que ja feia i he seguit fent ha sigut: Fer els deures i entregar-los al dia, estudiar molt, estar atenta a la classe i participar-hi activament. Inclús en els blogs; els he seguit fent molt llargs i enriquits amb els apunts pressos a les hores de tecnologia. I més coses. He quedat molt decepcionada, nosé de que o qui, però estic segura que de mi no, simplement al contrari, orgullosa. No sé si el tercer trimestre em valdrà la pena esforçar-me tant... Bueno, tornant a lexplicació d'aquest primer dia de trimestre... El professor va dir finalment de que tractava el últim trimestre..........   ELECTRICITAT BÀSICA!!!!  No puc dir si m'agrada o no, a penes se de que va, però crec que a bona pinta... Ens ha comentat que té bastanta relació amb les matemàtiques: equacions de primer grau... Va ser llavors quan he començat a prendre apunts, quan ha començat a dir teoria a la pissarra. Ens ha  explicat que ens parlaria d'una manera molt "cutre", infantil..., perquè entenguéssim tots els importants conceptes des del principi, i perquè no ens perdéssim, ja que seria fatal pels dos pròxims cursos de la ESO (3r i 4t). Els primers termes que ha explicat han estat: àtoms, electrons, conductor, generadors, receptor... Hi hagut conceptes que no hem entés del tot, però que a mesura que fem classe d'això, segurament aclarirem. Un d'aquests conceptes per deures era: Investigar perquè quan els ocells es posen en els fils elèctirc no s'electrocuten o moren. La teoria que vam aprendre i molt més està en els meus apunts:

Dimarts 5, març:

DIA DE L'EXÀMEN!!! Avui era el dia en què havíem de fer l'exàmen de la indústria tèxtil. Quan el professor ha entrat a la classe, tots ens hem posat nerviosos, o pel menys jo. Abans de que el professor arribés, jo ja havia deixat el meu dossier damunt la taula, tail i com el professor i jo (la delegada) havíem acordat. Així ho faria tothom que ho fés a mà, com jo. Doncs sí, al final vaig preferir fer-lo a mà, ja que així m'era més còmoda i estava més segur. Tornant al tema d'aquesta classe, estavem més o menys preparats. Jo i el meu company, en Josep, ens havíem posat diccionaris a la meitat de la taula (com a separador), però no havíem tingut en compte que n'havíem de posar també al davant. Tot i així, el professor s'ha negar a entrar, perquè hi havia gent que ni tan sols havia posat cap mena de separador. Per tant els arguments del profe per no voler entara eren lògics, no estàvem del tot ben preparats! És més ens ha dit que volia 3 columnes de taules, i així ho hem fet. Això ha portat perdre uns 2 min. Només ens quedava mitja hora per començar i acabar l'examen. Doncs el professor ha repartir l'examen quan ha considerat que estàvem prou calmats. De moment tan sols era un full A3 en blanc (2 fulls A4), sense cap mena d'exercici. Tot seguit ens ha dictat un exercici i aquest deia així: "Fes un esquema del sector secundari (de la indústria tèxtil)". Abans d'això, però, ens ha advertit d'una cosa sumament important; identificar-se, és a dir, posar el nom i la data. Sobretot: Havia d'estar a bolígraf!!!!, el que fèssim a llapis no s'ho miraria, sinó que ens ho borraria... Era fundamental, perquè si no, ni tan sols es prendria la molèstia de corregir-lo. També ens ha comentat que si acabavem abans de l'hora, que ho dubtava, simplement havíem de  Llavors ens ha dit: "Bé, ara ja podeu començar." Jo vaig fer-lo primer TOT  a llapis. Me'l sabia molt bé aquest apartat de la indústria tèxtil! :) Llavors, quan faltaven 10 min., quan el profe ens ha avissat, he començat a passar-lo a net. M'he posat molt nerviosa, el cor m'anava a 100 batecs per hora!!!!!!! Ja que només faltaven 2 min. i em faltava bastant per repassar. Tot i així ens ha deixat 1 min. més, que no m'ha servit de gairé... M'he posat molt trista, perquè en Roger, un altre company, ja els passsava a recolllir-los, per ordre del professor i m'han faltat alguns processos de l'acabat que no havia repassat però si apuntat a llapis. I m'ha fet molta ràbia a la vegada que tristesa. No obstant, preferia entregar-li força bé però no del tot complert que entregar-li complert però més tard, jugant-m'hi el risc de que no me l'acceptés. :( Tot seguit, el professor ha posat al projector, la pàgina del moodle (a l'apartat de tecnologia, 2n d'ESO) i ens ha dit que ho mmiressim, doncs només llegint el apartat que ens senyalava, es podia entendre perfectament. Hi deia que si li tornàvem a fer el matix exàmen a casa i li entregàvem el divendres abans de fer desdoblament, ens el contaria, en comptés, del que li havíem acabat de fer. Això sí, havia d'estar PERFECTE!!!! Jo ho faré, no he tingut cap mena de dubte, doncs ha sigut la mava salvació per poder tenir més bona nota encara!!! Tot i així tinc por de no poder-lo fer perfecte..., però faré tot el que podré. El mateix professor va reconéixer que fer molt bé l'esquema en mitja hora era gairebé imposible, per això ens havia donat aquesta oportunitat :).

Dimarts 26, febrer:

ÚLTIM DIA DEL TEMA DE LA INDÚSTRIA TÈXTIL!!! Qual el professor es va sentar a la cadira, ben arribat, va anunciar-nos aquesta, fins aquell moment, bona notícia. Perquè llavors ens va anunciar que hi hauria un examen, ho va dir molt baixet, a penes ningú s'havia enterat, pel xivarri que estava fent alguna gent. Ni tan sols jo que estava ben atent ho vaig poder escoltar. Pero el professor va decidir ser "bo" i ho va tornar a dir quan aquesta gent l'escoltava. Era un examen sobre tot el que havíem estat precticant a classe. I com que abans de tot examen hi ha d'haver un dossier, ens va explicar com l'havíem de fer i en quines condicions havia de presentar-se. Doncs aquesta vegada, no com en la anterior, que ja ens havia posat a prova fent-lo digital, aquesta, ens deixava escollir entre fer-lo digital o entregat a mà. Jo des de bon principi vaig pensar que el millor era fer-ho digital i creia que així ho faria, fins que el professor va començar a plantejar els pros i els contres de cada una opció. Com per exemple: "En el digital no gastes titnta i en el de mà si", En el digital, si ho investigues bé hi ha una enumeració automàtica per totes les pàgines i en el de mà, en canvi, s'han de escriure, i si és molt llarg el dossier resultant, és un inconvenient."  Llavors ja em sorgien més dubtes, no ho tenia gens clar. També ens va plantejar els diferents apartats perquè l'estructura de tots els dossiers s'assemblés. Hi hauria d'haver una portada, un índex (que s'havia de fer ben acabat tot el dossier), una introducció, parlant amb present: "Estem treballant els diferents tipus de..", "En aquest dossier es troben totes les...". També havíem de incluir-hi (en el dossier), la teoria (escrita, res d'escanejos), els esquemes i mapes conceptuals (apunts), les pràctiques (filatura, teler..), i finalment l'ànnex, que havia de incluir tot el que no sabíem on pasar-ho (el blog i el hot potatoes). Per saber que havíem de posar el professor ens va orientar una mica exposant a la pissarra tot el que havíem fet durant aquell segon trimestre. Taller no entrava en el dossier. Una condició molt important era que aquest dossier s'havia d'entregar abans de l'examen, tan si era digital o a mà. També era una pauta clau el fet que tot havia d'estar en un sol document (si era digital). Llavors en fa fer una petita borma que tohom es va quedar parat, doncs va dir: "Treieu les tres coses de deures per avui". De fet nosaltres sabíem que només era una però ningú s'atrevia a dir res. Llavors vam començar a aixecar les mans per dir-ho. Efectivament només era una petita prova d'aquelles que fa el profe per comprovar la teva atenció. Doncs qui no aixecava la mà volia dir que no se n'havia enterat del que s'estava parlant. Vam treure el únic deure que teníem: saber que era el rentat en sec. Li vam entregar al professor. Aquests són els apunts que vaig prendre durant la classe:

Dimarts 19, febrer:

El professor va aparèixer a la classe amb un annòrac d'un  alumne, en Marc. Va començar a mirar la seva etiqueta i va dibuixar els símbols que hi veia. Ens va preguntar pel seu significat, i va ser llavors quan vam treure els nostres deures i quan amb la seva juda vam aixecar les mans per a respondre. Un dels símbols de rentat que contenia aquest annòrac, era renatate en sec, tothom ho sabia amb ajuda dels seus apunts, però això sí, a la hora d'explicar-ho, ningú se n'ensortia prou bé, jo també ho vaig intentar, però res... Llavors això només volia dir una cosa: que eren uns deures per inestigar pel proper dia. Aquí estan els meus deures sobre els símbols d'aquell dia, encara que també en tinc més però són massa llargs: 

Llavors vam anar de cara al següent tema a tractar surant aquella classe, els acabaments. El professor ens va dir que anèssim dient, sempre amb el torn de paraula, els que havíem cercat. Molt dels que van sortir gairebé tothom ja els tenia, per tant no els repetíem. Jo també vaig participar duarant aquella classe. Finalment van sortir bastants nomes, tot i així el professor ens va dir que en realitat n'hi havíen molt més, però que amb aquells 17.., ja en feíem. Un alumne, oncretament el Pere ens va informar sobre un dels molts acabats que havíem dit. el calendari. A ningú, excepte a ell, li havia sortit aquell nom. Per tant el profesor ens vadir que ho miraria bé amb els deures del Pere i consultant a la URL en que ho havia trobat i que ja ens diria quelcom. Aquests són els apunts que vaig pendre aquella classe:

Aquests són els meus deures sobre el acabament:
                           

    . Fases del Procés Tèxtil: ACABAMENT : Conjunt d’operacions a què se sotmet un teixit perquè presenti l’estat final per fer-lo servir. Tractaments químics : Neteja Tint Estampat Aprest Tractaments mecànics : Batanatge Perxatge (llana)‏ Tondosatge

·               Fases del Procés Tèxtil: ACABAMENT : Tractaments químics: Neteja : del greix i eliminació d’impureses sobrants Tint : per donar color uniforme a tota la peça Estampat : aplicació de dibuixos amb un o diversos colors Aprest : tractament que fa el teixit més consistent i proporciona un acabament més atractiu

·               Fases del Procés Tèxtil: ACABAMENT : Tractaments mecànics: Batanatge : la superfície de la peça queda igualada Perxatge : s’aplica a la llana perquè perdi el borrissol Tondonsatge : els pèls dels teixits es tallen uniformement a la mateixa altura

acabament

[tèxt] Cada un dels processos, d'acció eminentment física, a què són sotmesos els productes tèxtils des de l'obtenció de llur estructura bàsica (filat, teixit, peça de vestir, etc) fins que presenten l'estat necessari per a la venda o per a l'ús final.

Els acabaments són, d'una manera general, tractaments individuals ben definits entre ells, que utilitzen agents físics com són la calor, la humitat, la pressió, la percussió o el fregadís per a millorar l'aspecte i altres característiques dels tèxtils. El tipus, el nombre i l'ordre d'aplicació dels acabaments sobre un producte tèxtil varien segons la natura d'aquest, les operacions prèvies a què ha estat sotmès, les operacions a què hom preveu de sotmetre'l i les característiques finals que hom en desitja obtenir. Els acabaments dels teixits, on es dóna la màxima complexitat pel que fa a nombre i a tipus, es poden classificar de la manera següent: acabaments per a depurar i eliminar impureses i defectes:l'escutiament per a treure els fils solts, nusos i altres defectes; el batut i el raspallament per a fer desprendre la pols i la borra; la crema per a socarrimar el borrim; la tosa per a eliminar borrim, caps de fil, nusos; acabaments per a aixecar o modificar el pèl: el cardatge per a produir pèl a la superfície; el ratinatge per a aglomerar i arrissar el pèl; el tondosatge per a tallar-lo a una altura regular; els acabaments de panes, velluts i catifes, com el tallament de les bastes; acabaments per a modificar o fixar les dimensions: l'eixamplament per a estirar els teixits en el sentit de la trama i recuperar part de l'encongiment transversal provocat per un tractament anterior; l'allargament, operació equivalent a l'anterior, però que s'aplica en el sentit de l'ordit; l'encongiment i altres tractaments d'antiencongiment que provoquen l'encongiment controlat del teixit, prèviament al seu ús, per tal que els articles manufacturats conservin al màxim llurs dimensions; l'adreçament per a disposar perpendiculars els fils de trama respecte als d'ordit; la rectificació per a posar rectes els fils de trama arquejats: el decatissatge per a fixar el lligament i fer-lo menys sensible a les variacions d'humitat; acabaments per a modificar el tacte: el vaporatge per ablanir i esponjar els teixits; el trencament d'aprests per a treure el tacte encartonat i la rigidesa de certs aprests; acabaments per a modificar l'aspecte superficial: el calandratge per a gravar un dibuix en relleu sobre la superfície del teixit, planxar-lo, enllustrar-lo, aixafar els fils i l'aprest; el manguilatge per a deixar el teixit brillant i amb aparença de granet no aixafat; el tractament amb beetle per a enllustrar i produir efectes de moaré; el maçolatge per a donar brillantor i moaré als teixits de lli i de cotó; el premsatge, l'enllustrament i l'encerada per a produir llustres i donar cos; acabaments especials: l'acoblament d'una o de diverses capes de teixit o de teixits amb una o diverses capes de matèries esponjoses (foam lay), impermeables (fulls de goma, de matèries plàstiques); el prisatge per a formar i fixar plecs;acabaments finals: la inspecció per a controlar el resultat d'una operació prèvia i, eventualment, corregir-ne els defectes; l'amidament per a determinar les mesures de les peces acabades; el plegatge a llom per a plegar longitudinalment el teixit; el plegatge en llibre, transversal; l'enrotllament; l'etiquetatge; l'embalatge. Cal fer observar que alguns d'aquests processos poden ésser utilitzats per a produir més d'un dels efectes mencionats. Així, l'eixamplament pot servir també per a trencar els aprests, el vaporatge per a fixar les dimensions i el decatinatge constitueix un acabament complex. D'altra banda, en alguns dels acabaments esmentats (calandratge, acoblament, prisatge), junt amb l'acció física en si, hi fa un paper important l'acció química de les substàncies que s'afegeixen al teixit durant l'operació. Alguns dels processos d'acabament (com l'escutiament) són aplicats a la mateixa fàbrica on s'ha obtingut el teixit; en general, però, són fets a les fàbriques anomenades del ram de l'aigua, especialitzades en tints, aprests i acabaments, on aquests darrers són realitzats sols o en combinació amb una o diverses de les operacions del grup del descruatge, el blanqueig, la tintura, l'estampació i els aprests. La tendència és de formar grans trens de màquines que facin, en un sol pas, el major nombre possible d'operacions. Cada màquina aplica un tractament determinat sobre el teixit de forma contínua i progressiva. El tren és proveït de dispositius que permeten el funcionament coordinat del conjunt, tals com obridors, guiadors i eixampladors del teixit a l'entrada de cada màquina, compensadors de tensions o de variacions de longitud entre les diverses màquines, plegadors o enrotlladors a la sortida del tren, etc. Els gèneres de punt i de cinteria són acabats amb operacions similars a les dels altres teixits, per bé que fetes en màquines especialment adaptades a llurs característiques. En el cas dels fils, les operacions d'acabaments acostumen a estar molt relacionades amb els processos de filatura i d'aprest. Això no obstant, els fils són acabats també amb alguns dels processos indicats anteriorment (tals com el raspallament, la crema i l'encerada) i altres operacions específiques com l'estricament de les madeixes per a desenredar i permetre l'assecatge regular d'un fil que surt d'un cicle de blanqueig, tint o aprest. Les peces de vestir de gènere de punt que, com les mitges, els mitjons, els jerseis, etc, surten ja llestes, o quasi, de les màquines, necessiten, sobretot, una fixació de les seves dimensions que és feta perenformament de la peça en una forma i un tractament en calent del conjunt. Les peces de vestir confeccionades són allisades mitjançant un planxament o enformament, amb l'ajuda de vapor o sense.

E

Els acabats

Quan la tela surt del teler, abans d’arribar al procés de la confecció, pot seguir diferents processos d’acabament ja sigui per afegir-li noves propietats com per millorar la seva qualitat.

El tenyit

Un dels tractaments clàssics que pot aplicar-se a un teixit, sinó s’ha fet abans en el fil, és el de donar-li color amb el tenyit. En aquest procés es tracta de fixar un color en el teixit que proporciona un colorant. Els colorants es preparen amb pigments o tints d’origen natural o bé d’origen sintètic. Els fils i els teixits que s’han de tenyir se submergeixen en una dissolució d’aigua i colorant durant un temps per a què les substàncies que proporcionen color quedin absorbides i fixades a la fibra. A continuació s’esbaldeix amb aigua per deixar el teixit lliure del colorant que no ha quedat fixat i es posa a secar.

·             

La indústria dels acabats requereix grans quantitats d’aigua, motiu pel qual a les indústries tintoreres se les anomenava ram de l’aigua. Un dels problemes més greus d’aquestes indústries ha estat la contaminació de les aigües per l’abocament incontrolat dels tints. Els colorants poden contenir components contaminants que no són biodegradables, amb metalls com el cadmi, o l’arsènic.

El batanat

El batanat consisteix a compactar el teixit de llana per provocar-ne el seu enfeltrament. És una tècnica molt antiga que s’aplicava en batans moguts per la força de l’aigua dels rius.

El teixit es mulla i es comprimeix al passar enmig de corrons, de forma que s’augmenta la seva densitat. Aquest teixit presenta un aïllament tèrmic més gran adequat per confeccionar peces d’abric.

·          Perxa de cardots

La perxa de cardots, màquina que s’anomena així, per disposar d’un gran cilindre recobert de cardos que al passar una tela per la seva superfície, estiren les fibres de llana superficial deixant un tacte pelut. 

Altres acabats

Els tractaments d’acabat citats són els presents a l’exposició, però n’hi ha d’altres com l’aplicació d’aprestos, planxat, etc que li donen a les fibres i els teixits millors propietats químiques, mecàniques, etc.

El repassat final

Quan el teixit ja ha fet tot el seu procés d’acabats es realitza una inspecció ocular final per detectar les irregularitats que poden fer baixar el preu de la peça. Sempre que es pugui, es procura de reparar.

Era comú que les empreses ho encarreguessin a cases particulars, feina que feien les dones. L’ofici de repassadora requeria molta paciència, agudesa visual i destresa manua

Divendres 15, febrer:

No era un dia "normal", sinó un de desdoblament, si home si, un d'aquells en que anem al taller, un d'aquells en que és imprescindible fer una feina neta i impecable, un d'aquells en que s'ha d'aprofitar el temps ficant-se unes bones piles, per poder tallat totes les peçes del nostre projecte: la làmpada de sobretaula. Jo els defineixo com una hora de "independència", per fer-te valdre tu meteix, tenint autonomia i organitzan-te el millor possible. Doncs jo estic molt contenta amb el meu grup i el nstre trebll també amb el meu (individual). Com sempre ens vam dirigir a la nostra taula en quant el professor ens va donar permís per entrar, allà teníem els nostres fuls de tasques, vam omplir el que s'havia d'omplir al principi i el que s'havia de fer al final ho vam deixar. Tot seguit i sense perdre un segon, la portaveu, la Laura, va agafar les nostres fustes, TOTES indentificades. Vaig tenir una desepció perquè la pobre Laura em va portar tres pantalles i jo em pensava que ja tenia les 4, i resulta que m'havia confós. Jo vaig agafar la maleta i les altres dues companyes feien la seva tasca amb molya dedicació. Quan ho vam tenir tot preparat "al nostre gust", vam començar a marcar i tallar la fusta, ara si, cadascuna elaboraba el seu treball individual. Jo havia portat el llistó, ara si, estava correcte, era exactament 2X2 i vaig començar a marcar-lo. Li vaig preguntar al professor com podia serrar aquesta fusta i em va comentar que normalment es serrava amb el xerrac, i que ho provés. També em va advertir que sería millor que ho marqués per totes quatre bandes i jo vaig donar-me compte que tenia absolutament tota la rao i així ho vaig fer. Això del llistó es va quedar així. Llavors vaig marcar la pantalla que em quedava i també la vaig deixar així. Llavors vaig marcar les 3 rodones i les vaig tallar, amb l'ajuda de unes serrer "especials" que anàven molt bé per talls rodons. Però em va faltar tallar-ho per dintre, que ja era un procés més complicat: amb un punxó i més eines... Llavors em vaig enrecordar que el professor se'm va oferir per tallar-me la base de fusta contraplacada, molt gruixuda, amb una eina que tenia ell. Li vaig preguntar que si la tenia, sense pressió i ell va assentir. Va portar un pilot de bases i entre elles vaig agafar la meva i li vaig donar les gràcies, doncs m'havia tret un gran pes de sobre. Quan faltaven més o menys 10 min. vam començar a recollir-ho tot amb la nostra eficiència i ho vam deixar tot ben net i polit. Vam acabar els papers de tasques i el professor va acceptar-los, estaven bé. També va coprovar la neteja de la taula i li va semblar bé. Llavors va ser quan ens va deixar sortir.

Dimarts 12, febrer:

Aquesta classe no era de desdoblament, ja que és un dimarts. El professor, en arribar va posar-se a escriure  a la pissara, de fet ens va deixar ben distrets perquè era un esquema que ens era familiar, doncs efectivament, més endevant el va dividir en els tres sectors que hi ha: primari, secundari i terciari. I llavors van començar a aparèixer més punts. Tots vam correr a treure la llibreta per pendre nota. Per poder-lo completar ens va anr preguntant coses. Allò era com un petit test per posar-nos a prova, n'estic segura. En aquesta activitat, van sortir alguns conceptes importants, les quals hauríem de portar explicats per deures pel pròxim dia. I eren els següents: quins eren els acabats d'aquest últim procés de la indústria tèxtil i el significat d'alguns símbols del rentat. El dia anterior ens va comentar que ens deixaria temps per acabar el tema del hot potatoes, aixó si ens havíem d'haver descargat el programa. Jo, fins i tot, vaig portar les definicions de cada una de les 30 paraules que volia posar allà, el portava practicament fet, simplement l'havia de retocar i enviar. Però no vam poder acabar-ho allà, doncs ens vam passar tota la hora desenvolupant el esquema de la pissarra. Llavors el profe ens ho va argumentar; doncs preferia fer teòria quan tots estàvem més receptius, és a dir, en aquell moment. La tasca del hot potatoes era com a màxim pel dia següent a les 9, li hauríem d'enviar pel seu correu electrònic. Quan la classe estava apunt d'acabar el professor ens va recordar que havia de deures; les plantilles "colorejades" amb llana. De fet tothom se'n recordava i pel emnys jo, ho portava en un plàstic que impedia que caiguessin a la maleta del profe, la qual va anra a buscar, i també ho portava identificat; nom i cognoms, classe, matèria i grup. Estava molt contenta del meu treball, m'havia sortit bastant bé! Al final vaig decidir fer-ho amb diferents tècniques i tipus de fils diferents i colors també diferents, és a dir, un gran treball!!! Aquests són els apunts que vaig prendre en aquella mateixa hora: