Avui hem dedicat tota l'hora a iinformar-nos com hauríem de parlar pel dia de l'exposició de la làmpada del pròxim dimarts. Amb això ens juguem un 25 % de la nota global de tecnologia i és moltíssim, per tan ens hem d'assegurar de fer-ho el màxim de bé possible, perquè és més seriós del que ens pensem. Quan el professor ha començat les seves importants explicacions, ens ha fet una pregunta bàsica i inicial: Quan havia de durar l'exposició? No tothom ha sabut respondre. Els que ho sabien han dit respostes forçadiferents: "Entre 2 i 5 min.", "Entre 2 i 3 min.". I, efectivament, era entre 2 i 3 minuts, o pel menys així hem quedat, perquè el professor no ens ho ha volgut dir. Llavors el professor ha fet una mena d'esquema de dibuixos a la pissarra. Ha anat punt per punt. El primer és el temps, el qual ja he comentat, era fundamental. Si ens passem del temps permés, el professor baixarà nota. Un bon truc per no passar-nos del límit és portar un despertador o rellotge i anar controlant el temps, o si no, també li podem dir a un company que ens vagi avisant. Tot seguit, el professor ens ha dit que segurament no ens donaria temps de fer l'exposició tots el mateix dia, per tan també faríem les que quedèssin el divendres de la mateixa setmana. Però ningú sap qual li tocarà, serà aleatori. Per tnan, el professr no tindrà tantes coses en compte al primer com al últim.., ja que el últim haurà pogut aprendre dels errors dels altres companys seus. Podem fer un power-point com a suport per l'exposició. Jo crec que en faré un, m'anirà bé. Serà tot d'imatges, i jo li faré l'explicació. La nostra posició corporal és molt i molt important. Tan les mans, com la cara..., ho hem de controlar tot! La comunicació visual és més important del que ens pensem, hem de connectar amb el públic, hem de mirar a tothom, no ens hem de limitar a mira tan sols a una persona o al profe. També ens hem de desplaçar per la classe, sobretot si ens és necessari. El to de veu és fundamental també, ni massa alt ni massa baix. També hem de vocalitzar i dir paraules coherents, tampoc massa cultes, normals..., adequades pel públic. Hem de parlar sense posar-nos nerviosos, com si ho fèssim amb un company l pati. He d'evitar la repetició de mots sense sentit com: "em...., oi?..., m'enteneu?...., no?....). El cervell els necessita, perquè és un moment en que està pensat. Per tan, si ho diem masses vegades, voldir que no sabem ben bé que dir. La conclusió és que a l'exposició dóna igual del que parle:l'excusa és parlar de la làmpada, la cosa important és com ho fem. Hauré de practicar molt, perquè segons el professor, allà està el truc. Aquí estan tots els consells del professor:
Aquesta ha estat l'última sessió de taller. Molts alumnes han portat el material de la làmpada per seguir construint-la allà mateix. Jo però, he preferit avançar la memòria escrita, ja que la he pogut comentar amb la resta del grup. He pensat que seria millor que acabés la làmpada a casa, amb més tranquil·litat. Així ho he fet. Primer he modificat una mica la portada que ja tenia feta. Després he continuat amb el pla de treball, que és una part força laboriosa del projecte, i la tenia simplement feta. M'he passat gairebé tota l'hora en aquest aspecte, tot comentant amb els meus companys el que anava fent, per si podia millor quelcom o canviar-ho... També he fet els objectius, n'he fet 9. Llavors quan ja faltava poc de classe he fet el títol de cada una de les coses que ha d'incluir el meu projecte: introducció, objectius, pla de treball, material gràfic, diagrama de flux, valoració, propostes de millor, procés... He acabat, doncs, l'estructura del meu treball escrit. Tot i que he avançat força feina, hem falta moltes coses per fer. Jo, definitivament, entregaré la memòria a mà. És a dir, ho faré a ordinador però ho imprimiré i li donaré el divendres que ve en un fàstener, ben presentat. Li trobo més beneficis a aquesta opció. Primer de tot, no et cal anar a una fotocopisteria per fotocopiar el diagrama de flux, una cosa bastant molesta. També em sento més segura a la hora d'entregar-ho, perquè consta que l'he entregat, en canvi amb l'ordinador pot passar qualsevol cosa... I a més, no l'has de reduir el format perquè no el puguis penjar en el moodle. En deifnitiva, trobo que és més fàcil i sobretot, més pràctic. L'únic inconvenient que es pot trobar és que he de gastar molta tinta al imprimir-ho, però bé, per bon motiu!
Avui hem fet l'examen d'electricitat de tecnologia. El final, el verdader...! EL DIA DE LA VERITAT! Quins nervis que he passat, mare meva... He pensat: "No et preocupis, el faràs en condicions, perquè has estudiat molt i domines el que saps." Tot i així estava igual o més nerviosa. La sopresa ha estat quan tots esperavem com uns condemnats l'arribada del professor amb el seu portàtil i els fulls dels examens a la mà, quan ha aparegut la senyoreta Gemma, una ex-professora. Ella era la que portava els examens aquesta vegada. Ens ha dit que el professor no podia venir i que ella el substituia simplement per vigilar-nos mentre fem el examen. Tampoc ens ha donat moltes explicacions sobre això. Llavors ens ha comunicat que només repartiria el examen a la gent que tingués les taules a la posició d'examen, amb separadors entre parelles i amb el material necessari damunt la taula (res d'estoigos; tan sols un bolígraf, un tipp-ex, i un llapis i una goma per si el necessitavem, que tampoc molestava). Quan em tingut la prova a les nostres mans, jo, personalment m'he esgarrifat, perquè he vist molta cosa, però un cop me l'he llegit, l'he trobat ben fàcil i coherent. Consta de 2 fulls; un per davant i darrera i un altre per davant. En total eren 3 exercicis en els quals et demanaven forçes coses (resistència, voltatge, intendsitat i potència), aquest úlyim, la potència, no l'havíem treballat, però el professor s'ha pres la molèstia en posar-nos la definició i com es calcula. De fet, ens ha sigut de bona i gran ajuda. El primer per davant era ben fàcil, si havies estudiat les fòrmules, era com anar en patinet, en el meu cas, per exemple. El pimer exercici només tenia una bombeta. El segon era en sèria i el tercer en paral·lel. Era important posar la formula que utilitzavem per arribar al resultat, substituir-ho de forma adequada per les dades i resoldre. Això ho posava en el anunciat i també ens va avisar ell mateix (el profe) el dimarts passat). Si no era així, podia baixar molta nota. Quan he acabat l'examen, deprés d'haver-me'l repassat moltes i moltes vegades, l'he entregat a l'últim moment. Estic força segura del que he posat, tot i que comparant les respostes amb els companys deprés de sortir de cole, hi havien algunes diferències...
Avui ens pensàvem que el professor ens deixaria temps per avançar la memòria escrita, tal i com va fer el dia anterior, però no ha estat així. Doncs hem estat repassant pel examen final de tecnologia (sobre l'electricitat), també m'ha anat bé, ja que es un tema molt important que cal repassar! Quan el professor ha entrat per la porta, molts de nosaltres estàvem encara recollint de la classe anterior.Quan ja tots hem estat preparats per començar la classe, ell ens ha fet una primera pregunta: Què heu de fer el dimarts que és tan important?. Molts nens s'han quedat en blanc, però jo tenia ban clara la resposta: El examen final de l'electricitat (PEP). Llavors els altres hi han caigut quan un alumne amb el braç aixecat ha rebut l'autorització del profe per parlar i donar la resposta. Llavors hem començat a practicar seriosament pel examen, simulant preguntes i exercicis que podien sortir. Ens hem centrat, sobretot, en els conductors, els aïllants... Llavors hem comentat que era molt important el tema dels circuits: el qual incluia: resistència, voltatge i la intensitat. També és important saber la unitat corresponent de cada un i l'aparell que es fa servir per calcular-ho. Per poder calcular això, era bàsic saber tres soles formules, a partir d'aquí podríem calcular qualsevol pregunta de circuits tot aplicant-hi la lògica:
- V = I/R
- R = V/I
- I = V/R
Sobre això, també vam parlar dels generadors i receptors i dintre d'aquests tots els seus tipus. Vam recordar alguns símbols de cada punt i els vam apuntar a la pissarra perquè no se'ns oblidés. Vam fer memòria de la definició de intensitat: quantitat d'electrons que passen per un camí en un temps determinat. Vam aprendre un nou concepte: Els coulombs: són els "paquetets d'electrons", com una gota.
Ja era l'hora de marxar quan el professor ens ha plantejat un problema després dels molts que havíem fer a la pissarra. Fins que no el féssim bé, no sortíem de cole. Si l'acabàvem el prfessor ens el mirava i deia que estava bé, no li podíem dir a ningú i podíem marxar. A mi no em va costar gairé. He sortit força satisfeta, amb bons desitjos per la nota de l'examen del pròxim dimarts. Tots aquests execicis es poden veure reflectits en els meus apunts:
Abans d'anar al taller, ens hem quedat un moment a la classe amb la senyoreta de laboratori per saber les notes de l'últim examen que vam fer de ciències naturals. Ens ha dit que havien anat d'allò més bé i després de dir-nos-les totes, ens hem dirigit cap al taller. Feia molt que no fèiem una classe de taller, pel menys 1 mes i mig. Un cop hem sigut allà, totes 4, les del meu grup, han començat les nostres tasques. Anem molt ben organitzades. Jo he anat a agafar la maleta de la nostra taula i he revisat que no faltés cap eina, i així ha estat. Tot seguit ens hem posat mans a l'obra. Quan la Laura ens ha portat les nostres peces, tot fent la seva tasca, m'he emportat una desagradable i trista sorpresa: Hem faltava 1 llistó! :O Inclús a una altra nena del grup, li havia desaparegut 1 pantalla! Nosaltres dues estàvem segures que les havíem fet i les havíem donat a la Laura (l'encarregada) perquè les guardés. Per tan, tot allò ha estat molt estrany. Jo m'he deprimit una mica, perquè hauria de tornar a tallar-lo... Però no em podia parar a pensar això, havia de continuar tallant altres peces, perquè el temps se'm tiraria a sobre si no. Primer de tot he decidit acabar les rodones per dintre. Per les dues grans no sabia com fer-ho i he vist al Carlos que se n'ensortia prou bé. Doncs li he demanat si em podia explicar com ho feia. Ell, ha afirmat, m'ha explicat que despres de foradar-lo amb un barrina (tal i com havia fet jo), l'havia de rascar amb qualsevol cosa, per exemple la mateixa barrina..., per malmetre la fusta, després ja es podia fer un forat més gros. Per tan passar la llima pel nou forat i llimar fins deixar-ho a la mida desitjada. Després d'haver-ho explicat tot detalladament, m'he retirat cap al meu lloc, ho he provat, i m'ha quedat molt bé. Segurament, no me'n hagués ensortit sense ell. Per la rodona més petita, tenia més o menys clar que fer. Repetiria el que m'havia dit el meu company (rascar amb qualsevol cosa, per exemple la mateixa barrina..., per malmetre la fusta), llavors hi passaria un llapis, que té gairebé la mateixa amplitud que la rodona petita. I, de fet, així ho he fet, m'ha quedat tan bé com si ho hagués polit. Ja que la llima que tenim a la maleta, es massa gruixuda. Però llavors, he vist a la meva companya de davant que ho feia amb una llima molt primeta. Li he preguntat com es deia i m'ha dit que l'anomenaven "cua de rata"
Que anava molt bé per aquestes ocasions, que li havia deixat el professor. L'hi he qüestionat si me la deixava i m'ha afirmat que si amb el cap. Després de provar-la, la rodona m'ha quedat encara millor. Llavors he decidit acabar el llistó que em quedava pendent. Al mirar en la pila on la Laura ens havia deixat tot el material, he vist que tampoc s'hi trobava el tros que m'havia sobrat. Llavors m'heenfadat amb nose qui... encara més. Li he preguntat a la Laura si l'havia vist i m'ha dit que totes les coses nostres eren allà. Tot i així a tornat a mirar a l'estanteria, on només hi té accés ella del nostre grup, i tampoc ha vist res. :( Ja era hora de marxar i li he comentat al profe això que em passava. Ell m'ha dit que totes le peces havíen de tenir nom, curs, grup i taula i en boli. Jo ho tenia, però en unes quantes peces ho tenia a llapic. Ho havia de corregir, i ho he fet. Llavors hem marxat de taller. Jo una mica depre :(
Avui el professor ha arribat molt d'hora i nosaltres ni tan sols ens hem pogut preparar (amb la llibreta i el boli). Hem iniciat la classe amb una interesant pregunta: "Quins treballs ens falten per fer?" Doncs hem començat a aixecar les mans per respondre. Al final hem arribat a la conclusió que ens faltava el següent (el qual el professor ha apuntat a la pissarra):
Ara comentaré sobre que ens ha informat el profe de cadauna d'aquestes parts: -La làmpada: Dins d'aquesta hi incluiem les pantalles (els dibuixos amb llana), la seva corresponent part elèctrica. I finalment el conjunt; tota la làmpada acabada. Si no podem acabar la làmpada a classe, tením un zero, però no vol dir que suspenem tota la làmpada. Doncs podem aprovar el circuit elèctric i les pantalles. Ara si no fem res d'això bé, obiament suspenem aquest apartat. Però jo crec que aquest apartat l'aprovaré per molt que suspengui la làmpada en si, perquè estic segura que tinc bona nota dels altres punts.
- La memòria escrita: De moment tenim el llistat de materials i d'eines. Els quals haurem de rectificar, ja que no ha estat exactament així, segurament hi haurà alguna eina que haurem fet servir i que haurem posat o el contrari. Doncs ell tindrà en compte si ho rectifiquem o no, i si no ho fem, baixarà nota probablement. També tenim enllestit el diagrama de flux, el qual jo vaig haver de repetir forçes vegades perquè estigués el maxim d bé possible. El qual crec que de moment no necessito canviar. Els plànols també els tenim acabats, no sabem si els tenim bé o njo, per tant jo mel's tornaré a mirar, per si he de rectioficar quelcom. També li comentaré al professor si els veu bé, més o menys. Però aquestes tres parts que tenim fetes no són tota la maòria, aquesta és molt més llarga i tenim els apartats que ha d'incluir en un document PDF en el moodle, que explica molt bé això. La memòria escrita en principi es penja al moodle en el seu apartat (en word, PDF..). Però també li podem entregar a mà, en format dossier. -L'exposició oral: Haurem d'explicar com l'hem fet, com ens hem organitzat, si ens ha costat molt... Per explicar això necessitem portar acabada la làmpada de casa. En el cas que no l'haguem acabat a classe. El profe ens ha dit que durant una classe ens explicarà que hem de fer i que no hem de fer per elaborar una bona exposició. Ens ha adelantat algunes coses, com per exmple. no hem de possar les mans a la butxaca, hem de mirar a tots els companys mentre parlem... Ens 5 min. ens juguem el mateix que per exemple en la memòria, la qual tenim bastants dies per fer-la. Hi ha una gran diferència de temps, per tan, és una cosa molt seria. - El P.E.T.: és la prova escrita de teòria de l'electricitat que farem d'aquí a dues setmanes. Jo estudiaré molt ja que és una prova motl important, conta una gran part de nota. Ens ha dit que podem provar de fer alguna de les 13 activitats activitats de prova que hi ha en el moodle, és optatiu. També ens ha comentat que de teòria de l'electricitat no n'hem fet tan com ens pensem, no hem fet ni la meitat del que havíem de fer, pel escàs temps. entre la làmpada la memòria... Tot i així jo opino que hem après moltes coses, pel menys jo. Quan faltava mitja classe o menys ens ha deixat adelantar alguna d'aquestes parts. Jo he optat per fer el blog d'avui, tot i que no l'he acabat, l'he avançat força. Hem acabat la classe i el professor ens ha dit que el més probable ens que ens deixi alguna hora més de classe per adelantar alguna d'aquestes coses el pròxim dia...
Quan el professor ha entrat a la classe, jo tenia tot preparat: la llibreta i el boli (per prendre apunts). Al final això no ens ha servit per res, ja que es podria dir que ha sigut una classe de reflexió, no de teòria. Doncs simplement hem escoltat i parlat amb el professor. No estava gens content amb els resultat d'aquella mena d'examen del dia anterior. Hem començat comentant el blog de tecnologia, cosa que li procupa molt al professor. Sobretot pel tama de la wiki, un espai en el moodle on fa moltíssim temps, havíem de penjar la URL del notre propi blog. I si feiem això ja havíem aprovat aquesta "tasca" Ens ha dit que hi ha gent que des del setembre, quan s'havia de fer, no ho ha fet. Ell ens ha possat al costat de la nostra URL a la wiki, l'última entrada que hem fet cadascú de nosaltres. Si més no, els que la tenien adjuntada. Allà es pot veure que hi ha molta gent que no l'actualitza des de fa molts mesos, inclús des del septembre. També hi ha hagut gent que se'ls ha borrat el compte per inactivitat.El professor estava molt enfadat, i de fet, era del més normal, és una barbaritat. Jo no em donava per aludida, jo havia complert amb totes aquestes tasques. I del tema blog, blog, és a dir el text i els apunts..., també n'estava d'enfadat ja que no tothom el portava al dia, ni tothom feia un text minimament coherent i complert. Molt pocs ho feien. Jo ho faig; fins ara he explicat tots i cadaun dia de tecnologia. I en la meva opinió trobo que els meus textos són clars i entenedors, complerts i llargs, sense deixar-me cap detall important. També afegeixo els apunts que posteriorment he passat de llapis a boli (a net). Intento fer-lo el mateix dia en que fem tecno, i si més no el següent, però no esperar massa temps, perquè llavors s'em pot oblidar.Estic molt contenta amb el meu blog, n'estic orgullosa i no em faria res que fos el que li ensenyés a la nostra directora. Ja que ens ha dit que n'hi haurà un que li ensenyarà, el que ell desideixi o que ella li demani, depend... Per tant més val que tothom el tingui presentable... jo estic tranquil·la, però sé que he d'anar fent el que he fet durant el trimestre, sense parar i de la mateixa forma, pel meu bé, la meva nota la tinc en joc i no vull jugarme-la. Doncs ho vull fer el màxim de bé possible. El professor ens ha dit que el blog no és per parlar de coses personals, hem de parlar que hem fet durant la matèria. Ja que ell es va llegir una entrada d'un blog d'un alumne del qual no ens va voler donar el nom, i posava: "Avui ha sigut el aniversari de la meva amiga, i ho havia de dir". Doncs ha de ser una cosa més professional. Tot seguit em fet una altra xerrada sobre un altre tema: els deures a casa. Ens ha dit que molts exageravem: "Es que profe de tecnologia ens posa molts deures!". Això ens ha dit que no era cert, ja que els deures que ens posava eren com a molt una hora setmanal i no costaven tan, la majoria. Per comprovar-ho ens ha fet una pregunta general: "Quins van ser els primers deures que us vaig posar?". Nosaltres em contestat que els de l'ocell, que per què no s'electrocutava en el cable elèctric del carrer. Ell ha afirmat i ens ha fet una altra pregunta: "Quant vau tardar en fer-ho?". Nosaltres hem contestat que entre mitja i tres quarts d'hora. També ha fet el mateix amb altres deures i hem vist quie tampoc era tanta feina. I al profe li llàstima que alguns no havíem aprovat, no per que no estés bé la informació, sinó per que no havíem posat la bibliografia. I no taníem l'excusa que no l'havíem trat de ninguna web, que simplement ja ho sabíem o que ens ho havia dit la nostra mare, o el nostre pare, o el tiet, o el veí... Si no ho treíem de ninguna web o llibre, havíem de posar: "Font: El meu pare" (per exemple), o "Font: Jo mateixa" (per exemple). No era excusa, perquè ja ho sabíem des de feia molt de temps. En aquest especte tampoc em vaig sentir cumlpable: jo sempre posava la font d'on ho treia, inclús quan ho feia jo mateixa. Finalment hem acabat parlant del video casero del circuit elèctric. Havia d'ocupar molt poc i com que moltes càmeres eren de molt bona qualitat, ocupava molt. També preocupava el temps (màx. 2 min.) jo vaig fer 4, perquè encara que vaig retallar le màxim que vaig poder, al mig de la grabació no ho vaig poder fer, per tan, hem va ocupar més dels minuts permesos. Com que també m'ocupava mes mb del permès per penjar en el moodle, vaig haver d'obtar per la segona opció. penjar-ho en el youtube. Cose que em va costar, perquè els meus pare no hem deixaven fe-ho. Vaig haver de retallar els trossos on se'm veia la cara. Llavors vaig conseguir la seva aprovació. I vaig penjar la URL del video en el moodle. Vaig fer tot el possible. En canvi, hi van haver alumnes que per dificultats, van tirar la tavallola i tampoc li van comunicar al professor. Mal fet. Hem plegat de classe una mica justos i molt atabalats (pel meys jo...).
