Dimarts 4, juny:

Avui hem dedicat tota l'hora a iinformar-nos com hauríem de parlar pel dia de l'exposició de la làmpada del pròxim dimarts. Amb això ens juguem un 25 % de la nota global de tecnologia i és moltíssim, per tan ens hem d'assegurar de fer-ho el màxim de bé possible, perquè és més seriós del que ens pensem. Quan el professor ha començat les seves importants explicacions, ens ha fet una pregunta bàsica i inicial: Quan havia de durar l'exposició? No tothom ha sabut respondre. Els que ho sabien han dit respostes forçadiferents: "Entre 2 i 5 min.", "Entre 2 i 3 min.". I, efectivament, era entre 2 i 3 minuts, o pel menys així hem quedat, perquè el professor no ens ho ha volgut dir. Llavors el professor ha fet una mena d'esquema de dibuixos a la pissarra. Ha anat punt per punt. El primer és el temps, el qual ja he comentat, era fundamental. Si ens passem del temps permés, el professor baixarà nota. Un bon truc per no passar-nos del límit és portar un despertador o rellotge i anar controlant el temps, o si no, també li podem dir a un company que ens vagi avisant. Tot seguit, el professor ens ha dit que segurament no ens donaria temps de fer l'exposició tots el mateix dia, per tan també faríem les que quedèssin el divendres de la mateixa setmana. Però ningú sap qual li tocarà, serà aleatori. Per tnan, el professr no tindrà tantes coses en compte al primer com al últim.., ja que el últim haurà pogut aprendre dels errors dels altres companys seus. Podem fer un power-point com a suport per l'exposició. Jo crec que en faré un, m'anirà bé. Serà tot d'imatges, i jo li faré l'explicació. La nostra posició corporal és molt i molt important. Tan les mans, com la cara..., ho hem de controlar tot! La comunicació visual és més important del que ens pensem, hem de connectar amb el públic, hem de mirar a tothom, no ens hem de limitar a mira tan sols a una persona o al profe. També ens hem de desplaçar per la classe, sobretot si ens és necessari. El to de veu és fundamental també, ni massa alt ni massa baix. També hem de vocalitzar i dir paraules coherents, tampoc massa cultes, normals..., adequades pel públic. Hem de parlar sense posar-nos nerviosos, com si ho fèssim amb un company l pati. He d'evitar la repetició de mots sense sentit com: "em...., oi?..., m'enteneu?...., no?....). El cervell els necessita, perquè és un moment en que està pensat. Per tan, si ho diem masses vegades, voldir que no sabem ben bé que dir.  La conclusió és que a l'exposició dóna igual del que parle:l'excusa és parlar de la làmpada, la cosa important és com ho fem. Hauré de practicar molt, perquè segons el professor, allà està el truc. Aquí estan tots els consells del professor: