Dimarts 29, gener:

Abans de que el professor entrés a la classe, la majoria d'alumnes ja havíem tret el material necessàri per la classe (la tela de sac, la llana, la plantilla, els dibuixos i l'agulla). La sorpresa, però, no va ser com entrava el profe, sinó qui entrava. Doncs va venir la senyoreta Gemma en comptes del professor Gerard. Ell no haviapogut venri per el motiu que fós. Ja ens extranyava, perquè estava tardant més del normal ell. Ella només ens va anunciar el missatge del professor. I era el següent: "Segiu els passos del 3 al 5". Es referia els del document del projecte de la làmpada. Jo ja ho tenia imprès per si un cas, i em va resultar, perquè vaig mirar-m'ho amb els altres companys i quan ens van quedar clars tot els passsos, va ser quan ens vam possar a treballar. Abans, però, la senyoreta també va comentar que li devíem (al professor Gerard), un treball (el del tissatge amb llana). I ho vam recollir. Tornant de cara al projecte d'aquell mateix dia: Primer vaig començar marcant amb una retulador, amb l'ajuda de la plantilla, les 4 pantalles en la tela de sac. Això no ens va requerir massa esforç. Llavors vaig tallar una de les pantalles i li vaig calcar a la vegada que centrant-lo, un dels dibuixos (el avió) que llavors havíem de "colorejar" amb llana, com deia el professor. Tot d'una, la senyoreta va dir-nos que ja era la hora de marxar, però no vam sortir tots de cop aquesta vegada, sinó que vam sortir per taules. Viag quedar molt satisfeta del que vaig fer en aquella classe, tot i així encara em quedava bastant i era pel pròxim dimarts 5 de febrer.

Aquí estan els quatre dibuxos per la plantilla que havíem de calcar i "colorejar" amb llana:

Divendres 25, gener:

Aquell dia per la tarda, quan estàvem recollint les eines de la primera classe, ja quye havia finalitzat, anàvem a baixar al teller, quan vam veure el professor que entrava a la classe. Va venir per comunicar-nos una cosa batant important, que podia interesar a algú. El fet era que alguns alumnes ja li havien comentat que eren incapaços de cercar el tub roscat i les rosques (peçes molt importants per la elaboració de la làmpada). Ell havia decidit comprar-ne i llavors vendre-ho als nens i nenes interesats en pagar els 0,50 cènt. Només teníem que encarregar-li. En el meu cas, jo no necessitava res d'això, ja ho tania compra't tot i així fora preocupacions! :)
Quan el professor es va acabar d'explicar, ens va donar pas per a poder acabar de recollir tot i anar cap al taller. Jo portava la meva bossa amb les 3 altres fulloles. La quarta fullola ja l'havia fet servir a la sessió anterior per fer una de les pantalles (de les 4 que hi havia), per tan les restants eren aquelles 3.
Quan vam arribar a les nostres taules corresponents (la meva la 3), cada membre del meu grup va realitzar, amb responsabilitat, la seva tasca. La meva era agafar la maleta del prestatge i comprovar que les eines estiguessin en bon estat i sobretot que no en faltés cap ni una. En aquest cas, flatava el paper de vidre, ho vaig dir-ho al professor sense dubtar-ho n i un moment i ell em va respondre que ja se n'encarregaria d'això. Llavors ell ens va cridar a tot el grup 2, els que en aquell moment estàvem fent servir el taller. Ho va fer per reunir-nos en una taula plena de les peçes de fusta de tota la làmpada i explicar.nos una mica totes les peçes que ja hauríem d'anar aconseguint (jo ja les tenia totes). També ens va explicar que era important que no ens entretinguessim massa alhora de marcar i tallar les paçes, que anéssim de cara a la idea. Això és el que vam fer tot el  meu grup quan el professor ens ho ha dir: "Mans a la obra!"  Jo ja m'havia pensat que faria en aquella classe: vaig marcar una de les pantalles i em va donar temps de tallar-la tota, i de fet em va quedar bastant recte, tot i que també la vaig polir una mica. Com diu el professor no tenen perquè ser perfecte però fer-les sí que és important. Llavors vaig marcar una altra i vaig seguir el mateix procés, i també la vaig tallar! Em vaig sorprendre de mi mateixa: l'esforç havia valgut la pena, perquè havia quedat molt satisfeta del meu treball en aquesta sessió. Només queden 3 dies (3 hores) per tallar totes les peçes i crec que ho puc conseguir si segueixo el mateix ritme. Crec que el que vaig fer en aquella classe va ser exemplar: 2 peçes marcades tallades i polides. Només em faltava una de les pantalles. Abans que s'acabés la classe ja havíem (totes les membres del meu grup) de començar a preparar-nos. En el meu cas, jo vaig endreçar totes les eines i revisar que hi fóssin totes i a més, en bon estat. El resultat va ser positiu. Cadascuna va omplir el seu full de tasques i li vam entregar al profe. Allò diguéssim que és com una autorització per a poder marxar. A nosaltres ens la va provar  :). En aquella classe em va passar una cosa, pel meys a mi, i era que de tan concentrada que estava, el temps va passar volant! Això ja ho dir el nostre professor. Abans de marxar li vaig ensenyar el meu llistó per confirmar si era massa rectengular, com em va dir al dimarts, i m'ho va confirmar.

Dimarts 22, gener:

Al començar la classe de tecnologia vam posar a la taula els nostres laboriosos deures: el teler "artesà"! També vam agafar els nostres 2 cabdells de llana. Aquesta acció va alegrar al professor. També vam treure els dos cabdells de llana de diferents colors. Després d'això, ens va explicar per segon cop el que havíem de realitzar durant aquella hora de classe. Doncs a partir del nostre teler fet de fusta (fullola o similar), passaríem la llana que representava un color l'ordit i l'altre la trama. En resum com la pràctica anterior ( tissatge amb cartulina), però aquesta vegada amb llana. Ens va explicar una cosa força interesant: ell havia fet un petit experiment, doncs a la classe de 2n d'ESO A, havia dit de fer el teler només amb dues bandes de 10 claus cadascuna, querent de les dues altres laterals. Per tan el teler només disposava de 20 claus, a diferència del nostre: amb 40 claus, de quatre bandes (10 claus cadascuna). Llavors havíem de valorar, un cop finalitzada l'activitat, quin dels dos sistemes era el millor. Jo, personalment, preferixo més el sistema que ens va encarregar de fer el professor a nosaltes: encara que alhomillor, en alguna ocasió, els altres 20 claus podem resultar incòmodes, al final surten a compte, perque també et pots recolzar en ells quan fas la trama.
A la pràctica podíem escollir entre els tres tipus de teixits. Jo tenia claríssim quin realitzar, doncs havia pensat en el tafetà, principalment perquè era el més fàcil i el que podia fer millor. Primer al començar havíem de passar el fil d'ordit, això era més fàci del que semblava. Tot i així vaig tenir problemes perquè m'encallava en aquest pas, però amb ajuda dels meus companys i professor, vaig poder fnalitzar-lo correctament. Llavors havíem de passar el fil de trama, aquest ja era més complicat. Mentres anàvem elaborant la nostra tasca, el professor s'anava passejant per les taules, observant el que feíem i donant-nos consells. Per exemple: enrrotllar la llana necessària en un llapis o bolígraf perquè sigués més pràctic, i si s'ens acabava podíem fer un nus dicret per engainxar més llana. Jo vaig provar de fer-ho d'aquesta manera, però em vaig liar al intentar-ho i, per tan, ho vaig deixar. I vaig seguir amb la meva tècnica: passar-lo amb la mà. També ens va explcicar que era millor no tensar la trama (l'ordit sí), perquè si ho feiem, surtiria com una mena de "volcà".
Quan faltava poc per acabar ens va advertir que depenia de la nostra actitud si ho volia pel final de la classe o ho demanaria pel pròxim dia. I com que en aquell cas va ser bona, va decidir que en aquell moment no teníem que entregar-li res, i que per tant, ens ho podíem emportar a casa per acabar-ho i portar-ho com a deures pel proxim dia. No obstant, no ho podíem entregar de qualsevol manera, doncs un cop finalitzat el teixit, l'havíem de separar dels claus i engainxar-lo en un full en blanc, aquest full hhavía de conntenir una explicació sobre com s'havia elaborat aquella mostra de teixit i al final una conclusió de l'activitat (pràctica 3: tissatge amb teler i utilitzant llana). Aquesta tasca era pel pròxim dimarts 29 de gener.
He aquí hi ha un escaneig del meu teixit encara en el teler:
Ja eren els 5 minuts restants per marxar, quan el professor ens va explicar quina i que havíem de portar per la pràctica del  dimarts 29 i eren els següents materials:
Tela de sac, llana, imprimir les 4 plantilles dels diibuixos per a reseguir i per últim una agulla, de la qual el seu forat correspongués al gruix de la llana.
Quan ja tots els companys estàven sortint per la porta, jo vaig anar a comentar una cosa al professor i em va acompanyar  la Laura, ja que li passava el mateix problema: Doncs el llistó (per a fer el peu de la làmpda), que havíem comprat no era quadrat com havia de ser, era bastant rectangular, ja que feia uns 2x2'9... Ens va dir que no era correcte i que si connsevavem el tiquet, era millor descanviar el produte per el més adequat, el que necessitàvem (2x2).

Dimarts 15, gener:

Aquest dia el professor va entrar a la classe amb molta rapidesa, tot observant les tires de cartolina que ja tothom tenia damunt la taula. Jo també les tenia preparades i la llibreta per a prendre apunts. Llavors ens va explicar perquè les faríem servir; doncs les encreuaríem de varies maneres per a poder fer teixits plans. Ens va dir els tres tipus més importants: -sarja, -tafetà i -setí. Per a poder diferenciar i saber quin era cadascun, podíem obrir el portàtil i cercar-ho per internet. Ens va advertir que era important saber-ho bé, perquè en el examen un pregunta típica podia ser: explica'm cadascun dels tres processos  O també podria haver un exercici que et demanés dibuixar els tres tipus de teixit pla més importants... Abans, però, ens va explicar que existien 2 "grups de fil": els 1r- que es posen en ordit ("verticals") i 2n- que es posen en trama ("horitzontals"). Tot seguit ens va dir que ja podíem començar, ell volia que féssim els teixits i que els enganxéssim en un full, a dalt d'aquest havíem de posar una petita introducció del teixit (concretant-nos en el de pla, perquè era el qual estàvem realitzant) i al final de tot, una conclusió d'aquesta activitat. Mentre ho estàvem fent, el professor ens comentava que com a mínim havíem de acabar-ne un aquí a classe i els dos altres a casa, per deures. Jo li vaig preguntar si havíem d'anar ajuntant les tires perquè no hi quedessin espais o si havien d'estar una mica separades, ell em va respondre que això ho havia de decidir jo, no tenia perquè fer-ho d'una manera en concret, però al final vaig decidir ajuntar-les, perquè em va comentar que així podien resistir més, com els de veritat, però en aquest cas, perquè no es trenquessin. Tothom o gairebé tothom va acabar-ne pel menys un (jo si), i vaig decidir començar a classe pel de tafetà, ja que semblava ser el menys complex dels tres, i així va resultar. Alguns van retallar els trossos de tires que sobresortien i d'altres (jo) vam doblegar-los cap en dintre amb l'ajuda de cinta adhesiva. De cop i volta ens va formular dues preguntes: com es deia aquella mena de baldufa (en castellà fuso) i com es deia aquella màquina amb una roda (amb castellà rueca), és a dir que ens preguntaria els deures, taula per taula. Inclús al sortir ens feia repetir les paraules perquè no se'ns oblidessin. Aquí estan els meus deures:

I aquests són els meus apunts d'aquella mateixa classe:

La classe ja estava gairebé finalitzada, quan el nostre professor ens va explicar el projecte següent: un teler artesà. Per ell, necessitàvem: 40 claus (entre cada clau havíem de conservar 1 cm de distància), 1 fullola (mida mínima 15x15) i 2 cabdells de llana de diferent color. Aquests eren els deures, junt amb el full amb els tres tipus de teixit pla i obiament, el blog.

Divendres 11, gener:

Aquell dia ens desdoblàvem en els dos grups establerts. En el grup 2, el meu grup, ens tocava anar al taller, encara que hi havien confusions, ja que en el moodle era al contrari. No obstant, ens vam refiar més de la nostra senyoreta que ens deia que no era així. Doncs era cert, perquè al professor li tocava el grup 2 i estava a punt de començar classes quan vam arribar. Tothom es va seure al seu lloc i taula corresponent (la meva és la 3), sabíem que aquella sessió seria força dura, ja que havíem de començar a marcar i a tallar la fusta. Per això mateix, molt de nosaltres ja portavem algunes fustes per realitzar-ho. Jo tenia un dubte: en el meu cas ja tenia tot el material tan de la part elèctrica, la del teixit, totes les fustes, com les eines..., doncs feia falta que el portés tot de cop o de mica en mica? El vaig preguntar al profe i em va respondre que el podia anar portant , era important i que no em preocupés, perquè ell ja el guardaria en uns armaris ben tancats. Això em va reconfortar. Vaig pensar que com que jo ja havia portat la fullola i el contraplacat, el que em quedava ja ho portaria de cop el proper dia. El profe va repartir els papers de les grans tasques de cada un dels membres del grup. Les meves 4 companyes de taula i jo vam començar per la fullola, concretment per la pantalla de la làmpda, encara que n'hi han d'haver 4. Ens vam posar a treballar de valent: primer vam marcar la peça, llavors ens vam trobar amb un problema: a la maleta que jo havia agafat anteriorment (ja que soc la responsable de maleta), hi faltava una eina clau per realitzar el nostre treball: la serreta de marqueteria sense serreta. Li vaig comentar al profe i em va dir que era cert, que no hi era perquè estava defectuosa i ell l'havia retirat. Però ens va recomanar d'utilitzar la serra d'arquet i la serra de marqueteria amb serreta, així ho vam fer, però ens vam donar conte que no teniem prou eines per tallar. Li vam dir al profe i ens va dir que li podíem demanar a un altre gup. Vam decidir fer-ho i en Jaume, molt amablement, ens va cedir. Jo vaig poder tallar tota una peça sencer ai vaig estar molt contenta, també vaig marcar la base de la làmpada a la fusta contraplacada. Llavors li vaig comentar al professor que com ho podia fer i em va dir que si volia ell m'ho podia fer amb una altra eina, a causa del gruix d'aquella fusta. Jo li vaig dir que si i li vaig donar les gràcies. També havia marcat les rodones a la fullola, però no les vaig tallar a causa del temps. La pròxima classe també hauríem de treballar de valent, perquè quedaven 5 sessions. El meu grup i jo vam ser previsores i vam començar a recollir quant encara quedava un quart per marxar: havíem de netejar la taula i el terra, posar noms a les nostres peçes per entregar-li al profe i ell guardar-les i per últim, omplir els papers i entregar-los al professor a la hora de marxar.

Dimarts 8, gener:

No era una classe de desdoblament, tots els alumnes ja estàvem preparats per la classe tan clau com aquella: havíem de fer aquell projecte del fil "artesà". El professor semblava content perquè tots estàvem preparats i semblavem estar treballadors, disposats a fer aquell projecte el màxim de bé possible.

Ja ho havíem parlat en la classe anterior com fer-ho, el procés explicat pas a pas per poder obtenir el resultat final. Tot i així el professor va decidir tornar-ho a repassar.      Llavors ens va preguntar si havíem buscat com es deia la tècnica de fer punt i amb la màquina que es realitzava, és a dir, ens va preguntar els deures. Doncs la tècnica s'anomena: tricotar i la màquina tricotosa.                                                                  Aquests són els meus deures: 

A part també vaig voler buscar pel meu compte altres paraules i temes que havíen sortit al dia anterior però que tan sols havíem esmentat i no esplicat a fons:                                             

Llavors van sortir dues conceptes: "fuso", com es deia en català i el significat (que és el fus), "rueca", com es deia en català i el seu significat (que és la filosa), doncs això era una tasca per portar realitzada el pròxim dia. 

Tot seguit ens va explicar com volia l'activitat del fil, doncs havia de ser en un full amb el títol de "filatura" i que havia de constar de 3 apartats:  

-Intoducció de la filatura, explicant que és i els seus 4 passos.  

-La mostra de fil que havíem produit amb el cotó fluix (enganxada amb pegamento o amb cinta adhesiva...).   

-Les conclusions de l'activitat, que ens havia semblat i les dificultats que havíem tingut a la hora de fer-ho...

Després ens va comentar que ens podíem distribuir el temps de la següent manera: els primers 40 min. els podíem dedicar elaborant el fil, el màxim de llarg i a la vegada fi que poguessim, llavors 5 min. explicant la introducció de la filatura i els 5 últims min. en realitzar les conclusions de l'activitat. També ens va advertir que era important tenir en compte la hora i vigilar-la, perquè el professor no esperaria a ningú, i als 10 últims minuts els dedicaria a explicar que faríem el pròxim dia i per tant explicaria el material necessari. Això significava que era imprescindible escoltar-lo per saber que havíem de fer. Per poder fer això havíem d'anar de cara a la idea i complir amb l'horari. Mentre nosaltres anàvem treballant, el profe es passejava per l'aula i observava les nostres accions i comentava que havíem de vigilar de no passar-nos al cargolar ni al estirar al fil, ni molt, ni poc, normal, havíem d'anar provant.

Aquella difícil activitat era per aquell mateix dia, exactament a les 17:05 h., i el professor ens va advertir que no sortiria ningú d'aquella classe sense haver-la entregat i havent deixat una classe impecable. 

Dit i fet, als 10 últims minuts de la classe, el professor va arrencar amb l'explicació del plan per la següent classe: havíem de portar 30 tires de cartulina d'un color i unes altres 30 d'un altre color. Totes elles havien de fer: 22X1 cm. 

Aquests són els meus apunts:

Al final de la classe tothom li va entregar i vam netejar els terres i les taules tal i com el professor havía manat. Llavors vam sortir de l'aula amb la idea dels deures pel pròxim dia, ben clara: actualitzar el blog, averiguar les paraula amb aquells significats i portar les 60 tires de cartulina amb les mides corresponents.

Us recomano aquesta web que parla sobre la indústria tèxtil, trobo que és molt completa i entenedora i que surten molts conceptes els quals estem treballant:

http://www.xtec.cat/~jdot/textil/textil.htm   

Dimarts 18, desembre:

Aquest dia la classe estava junta. Al arribar el professor, thotom va adoptar una postura firme i els que encara no estàven preparats amb el material, es van afanyar a fer-ho.
Vam começar comentant les preguntes que ell, el dia anterior ens havia formulat i que formaven part dels deures d'aquell mateix dia: "Ques es higroscopic?", la diferència i les relacions entre: fil, filament i fibra. També havíem de saber si el plàstic era sintètic i la cèl·lulosa artificial o al revés. Alguns dels alumnes vam aixecar la mà per contestar-les. Un company ho va respondre i tothom va assentir, estàvem d'acord. El professor va afirmar que era cert i a partir de llavors va poder desenvolupar el tema el qual estem tractant: l'indústria tèxtil. El que quedava de classe el vam dedicar a parlar sobre la capil·laritat i sobre els fils, els filaments i les fibres. Aquí estan els meus apunts:

Per deures va sorgir una paraula, la qual en sabíem el significat però no el mot: procés per fer teixit de punt. La única pista que teníem era que començava per tr.
També teníem una altra tasca: portar cotó fluix pel proper dia de tecnologia (dimarts 8), després de Nadal, ja que faríem fil "artesà", tal i com havíem parlat.
Obiament, també havíem d'actualitzar el blog, com cada dia.
Aquesta és la informació que jo vaig trobar del deures proposats: