Divendres 11, gener:

Aquell dia ens desdoblàvem en els dos grups establerts. En el grup 2, el meu grup, ens tocava anar al taller, encara que hi havien confusions, ja que en el moodle era al contrari. No obstant, ens vam refiar més de la nostra senyoreta que ens deia que no era així. Doncs era cert, perquè al professor li tocava el grup 2 i estava a punt de començar classes quan vam arribar. Tothom es va seure al seu lloc i taula corresponent (la meva és la 3), sabíem que aquella sessió seria força dura, ja que havíem de començar a marcar i a tallar la fusta. Per això mateix, molt de nosaltres ja portavem algunes fustes per realitzar-ho. Jo tenia un dubte: en el meu cas ja tenia tot el material tan de la part elèctrica, la del teixit, totes les fustes, com les eines..., doncs feia falta que el portés tot de cop o de mica en mica? El vaig preguntar al profe i em va respondre que el podia anar portant , era important i que no em preocupés, perquè ell ja el guardaria en uns armaris ben tancats. Això em va reconfortar. Vaig pensar que com que jo ja havia portat la fullola i el contraplacat, el que em quedava ja ho portaria de cop el proper dia. El profe va repartir els papers de les grans tasques de cada un dels membres del grup. Les meves 4 companyes de taula i jo vam començar per la fullola, concretment per la pantalla de la làmpda, encara que n'hi han d'haver 4. Ens vam posar a treballar de valent: primer vam marcar la peça, llavors ens vam trobar amb un problema: a la maleta que jo havia agafat anteriorment (ja que soc la responsable de maleta), hi faltava una eina clau per realitzar el nostre treball: la serreta de marqueteria sense serreta. Li vaig comentar al profe i em va dir que era cert, que no hi era perquè estava defectuosa i ell l'havia retirat. Però ens va recomanar d'utilitzar la serra d'arquet i la serra de marqueteria amb serreta, així ho vam fer, però ens vam donar conte que no teniem prou eines per tallar. Li vam dir al profe i ens va dir que li podíem demanar a un altre gup. Vam decidir fer-ho i en Jaume, molt amablement, ens va cedir. Jo vaig poder tallar tota una peça sencer ai vaig estar molt contenta, també vaig marcar la base de la làmpada a la fusta contraplacada. Llavors li vaig comentar al professor que com ho podia fer i em va dir que si volia ell m'ho podia fer amb una altra eina, a causa del gruix d'aquella fusta. Jo li vaig dir que si i li vaig donar les gràcies. També havia marcat les rodones a la fullola, però no les vaig tallar a causa del temps. La pròxima classe també hauríem de treballar de valent, perquè quedaven 5 sessions. El meu grup i jo vam ser previsores i vam començar a recollir quant encara quedava un quart per marxar: havíem de netejar la taula i el terra, posar noms a les nostres peçes per entregar-li al profe i ell guardar-les i per últim, omplir els papers i entregar-los al professor a la hora de marxar.