Divendres 25, gener:

Aquell dia per la tarda, quan estàvem recollint les eines de la primera classe, ja quye havia finalitzat, anàvem a baixar al teller, quan vam veure el professor que entrava a la classe. Va venir per comunicar-nos una cosa batant important, que podia interesar a algú. El fet era que alguns alumnes ja li havien comentat que eren incapaços de cercar el tub roscat i les rosques (peçes molt importants per la elaboració de la làmpada). Ell havia decidit comprar-ne i llavors vendre-ho als nens i nenes interesats en pagar els 0,50 cènt. Només teníem que encarregar-li. En el meu cas, jo no necessitava res d'això, ja ho tania compra't tot i així fora preocupacions! :)
Quan el professor es va acabar d'explicar, ens va donar pas per a poder acabar de recollir tot i anar cap al taller. Jo portava la meva bossa amb les 3 altres fulloles. La quarta fullola ja l'havia fet servir a la sessió anterior per fer una de les pantalles (de les 4 que hi havia), per tan les restants eren aquelles 3.
Quan vam arribar a les nostres taules corresponents (la meva la 3), cada membre del meu grup va realitzar, amb responsabilitat, la seva tasca. La meva era agafar la maleta del prestatge i comprovar que les eines estiguessin en bon estat i sobretot que no en faltés cap ni una. En aquest cas, flatava el paper de vidre, ho vaig dir-ho al professor sense dubtar-ho n i un moment i ell em va respondre que ja se n'encarregaria d'això. Llavors ell ens va cridar a tot el grup 2, els que en aquell moment estàvem fent servir el taller. Ho va fer per reunir-nos en una taula plena de les peçes de fusta de tota la làmpada i explicar.nos una mica totes les peçes que ja hauríem d'anar aconseguint (jo ja les tenia totes). També ens va explicar que era important que no ens entretinguessim massa alhora de marcar i tallar les paçes, que anéssim de cara a la idea. Això és el que vam fer tot el  meu grup quan el professor ens ho ha dir: "Mans a la obra!"  Jo ja m'havia pensat que faria en aquella classe: vaig marcar una de les pantalles i em va donar temps de tallar-la tota, i de fet em va quedar bastant recte, tot i que també la vaig polir una mica. Com diu el professor no tenen perquè ser perfecte però fer-les sí que és important. Llavors vaig marcar una altra i vaig seguir el mateix procés, i també la vaig tallar! Em vaig sorprendre de mi mateixa: l'esforç havia valgut la pena, perquè havia quedat molt satisfeta del meu treball en aquesta sessió. Només queden 3 dies (3 hores) per tallar totes les peçes i crec que ho puc conseguir si segueixo el mateix ritme. Crec que el que vaig fer en aquella classe va ser exemplar: 2 peçes marcades tallades i polides. Només em faltava una de les pantalles. Abans que s'acabés la classe ja havíem (totes les membres del meu grup) de començar a preparar-nos. En el meu cas, jo vaig endreçar totes les eines i revisar que hi fóssin totes i a més, en bon estat. El resultat va ser positiu. Cadascuna va omplir el seu full de tasques i li vam entregar al profe. Allò diguéssim que és com una autorització per a poder marxar. A nosaltres ens la va provar  :). En aquella classe em va passar una cosa, pel meys a mi, i era que de tan concentrada que estava, el temps va passar volant! Això ja ho dir el nostre professor. Abans de marxar li vaig ensenyar el meu llistó per confirmar si era massa rectengular, com em va dir al dimarts, i m'ho va confirmar.