Divendres 17, maig:

Abans d'anar al taller, ens hem quedat un moment a la classe amb la senyoreta de laboratori per saber les notes de l'últim examen que vam fer de ciències naturals. Ens ha dit que havien anat d'allò més bé i després de dir-nos-les totes, ens hem dirigit cap al taller. Feia molt que no fèiem una classe de taller, pel menys 1 mes i mig. Un cop hem sigut allà, totes 4, les del meu grup, han començat les nostres tasques. Anem molt ben organitzades. Jo he anat a agafar la maleta de la nostra taula i he revisat que no faltés cap eina, i així ha estat. Tot seguit ens hem posat mans a l'obra. Quan la Laura ens ha portat les nostres peces, tot fent la seva tasca, m'he emportat una desagradable i trista sorpresa: Hem faltava 1 llistó! :O Inclús a una altra nena del grup, li havia desaparegut 1 pantalla! Nosaltres dues estàvem segures que les havíem fet i les havíem donat a la Laura (l'encarregada) perquè les guardés. Per tan, tot allò ha estat molt estrany. Jo m'he deprimit una mica, perquè hauria de tornar a tallar-lo... Però no em podia parar a pensar això, havia de continuar tallant altres peces, perquè el temps se'm tiraria a sobre si no. Primer de tot he decidit acabar les rodones per dintre. Per les dues grans no sabia com fer-ho i he vist al Carlos que se n'ensortia prou bé. Doncs li he demanat si em podia explicar com ho feia. Ell, ha afirmat, m'ha explicat que despres de foradar-lo amb un barrina (tal i com havia fet jo), l'havia de rascar amb qualsevol cosa, per exemple la mateixa barrina..., per malmetre la fusta, després ja es podia fer un forat més gros. Per tan passar la llima pel nou forat i llimar fins deixar-ho a la mida desitjada. Després d'haver-ho explicat tot detalladament, m'he retirat cap al meu lloc, ho he provat, i m'ha quedat molt bé. Segurament, no me'n hagués ensortit sense ell. Per la rodona més petita, tenia més o menys clar que fer. Repetiria el que m'havia dit el meu company (rascar amb qualsevol cosa, per exemple la mateixa barrina..., per malmetre la fusta), llavors hi passaria un llapis, que té gairebé la mateixa amplitud que la rodona petita. I, de fet, així ho he fet, m'ha quedat tan bé com si ho hagués polit. Ja que la llima que tenim a la maleta, es massa gruixuda. Però llavors, he vist a la meva companya de davant que ho feia amb una llima molt primeta. Li he preguntat com es deia i m'ha dit que l'anomenaven "cua de rata"
Que anava molt bé per aquestes ocasions, que li havia deixat el professor. L'hi he qüestionat si me la deixava i m'ha afirmat que si amb el cap. Després de provar-la, la rodona m'ha quedat encara millor. Llavors he decidit acabar el llistó que em quedava pendent. Al mirar en la pila on la Laura ens havia deixat tot el material, he vist que tampoc s'hi trobava el tros que m'havia sobrat. Llavors m'heenfadat amb nose qui... encara més. Li he preguntat a la Laura si l'havia vist i m'ha dit que totes les coses nostres eren allà. Tot i així a tornat a mirar a l'estanteria, on només hi té accés ella del nostre grup, i tampoc ha vist res. :( Ja era hora de marxar i li he comentat al profe això que em passava. Ell m'ha dit que totes le peces havíen de tenir nom, curs, grup i taula i en boli. Jo ho tenia, però en unes quantes peces ho tenia a llapic. Ho havia de corregir, i ho he fet. Llavors hem marxat de taller. Jo una mica depre :(