Dimarts 2, abril:

Fa dos dies que s'han acabat les vacances de setmana santa. A la classe de tecno d'avui hem seguit parlant, obiament, de l'electricitat. Jo havia complert la tasca  de portar els deure sdel ocell però rectificats (amb la l'important concepte de resitència). Cosa que jo no vaig haver de fer, ja que el últim dia ja ho havia fet "inconcienment" bé. Tot i així he fet un resum del que ens va explicar el profe l'últim dia, incluent les explicacions de la resistència. Com una mena de blog, però nomès explicant amb profunditat els deures. Tot això ens ho va recullir al final de la classe. El professor ens va tornar a explicar el motiu pel qual passava això. Doncs com bé ja havia repetit el dia anterior era així: Quan un ocell es situa en un cable elèctric d'aquests del carrer, els electrons en són "els protagonistes", ja que tenen dos opicions per continuar el seu camí quan es troben amb aquesta situació. Doncs ells, que són força llestos, prefereixen continuar pel cable que no travessar el ocell i continuar. Primer de tot perquè el ocell té més resistència, és a dir, dificulta molt més el pas dels electrons a diferència del cable elèctric.Pot ser que alguns, però molt pocs, 1 o 2 electrons despistats facin el camí complicat (el de l'ocell), no obstant la majoria aniria obiament pel que és més directe i no ofereix tanta resistència (el cable elèctric). Quan un ocell pateix una descàrrega eleèctrica és quan amb una pota toca un cable i amb l'altre un altre cable, ja que els electrons no tenen dues opcions, només en tenen un, que per molt dificultosa que suigi i per molta resistència que ofereixi, l'han de escollir, perquè és l'únic pas que tenen. Es produeix un curtcircuit. Aquesta energia que travessaria el ocell s'acumularia i es transformaria en calor. Per això diem s'electrocuta. Després d'aquest petit però important recordatori, hem continuat parlant dels ohm i ha sorgit un gran punt: els 3 grans fonaments de l'electricitat bàsica (resistència: dificultat al pas dels electrons, intensitat: quantitat d'electrons en relació al temps i voltatge: l'energia que és capaç de portar un electro). Hem estat parlant força sobre això, aprofundint-ho bastant. Tot seguit ha sorgit el tema dels llampecs. Ens ha dit, el profe, que el que està mullat, és més bon conductor del que està sec. Per tan és més probable que caiguin llamps quan plou, els va millor. Hi ha més humitat i el aire té menys resitència. El aire no pot cantenir als llampecs encara que sigui un aïllant, ja que tenen massa força. I hem parlat d'un cas en concret: quan un s'aquest llampec "xoca contra un avió", què passa? Doncs no passa res, degut al material en que aquest està covert: metall. És un bon conductor, això fa que el travessi el metall, però impedeix que penetri més a dins, on hi ha els passatgers (la part de dins és un perfecte aïllant). Per tan si ens trobem en una situació similar, és millor, per la nostra seguretat, que no toquem res de metall. Una anècdota que ens ha comentat és que el para-llamps enh realitat no para els llamps, simplement els desvia. Finalment hem acabat parlant de l'electricitat estàtica. Ens ha, més o mensy, desmentit una cosa que es diu: "si toques un endoll, t'enrampes". Doncs bé, ni amb un dit ni amb dos passa això. Primer perquè no toques la part de metall. Gràcies a la goma de la sabata que ens aïlla, quan no estas tocant res més, però si toques quelcom més, els electrons han de passar per tu, donc és un curtcircuit, com en el exemple del occell Per poder donar com a acabada la classe d'avui, ens ha explicat dues importants coses: una: són les cel·lules del cervell que fan que el cor bategi, com una mena de càrrega, piles..., la segona i última; (sobre els colors dels cables elèctrics): el marró és on passen els electrons carregats i el blau on passen descarregats. I el verd i el groc els d'emergència (de la pressa de terra). Aquí estan els meus apunts d'aquest mateix dia: