Dimarts 9, abril:

Aquests dia l'hem dedicat, la major part de l'hora, a parlar sobre generadors, receptors i conductors. Però podríem dir que hem fet un repàs general de importants conceptes en general. També hem fet uns bons exercicis que ens han ajudat a posar en pràctica el que hem après i a donar-nos compte del que fallem. Tots hem estat més o menys preparats quan ha arribat el professor. Hem començat amb les definicions:
generadors--> energia primària- - - - - - - - - - energia elèctrica
receptors--> energia elèctrica - - - - - - - - - -  energia útil
conductors--> camins per on passen facilment els electrons
El profe ens ha explicat que els electrons circulen en un circuit tancat i estan en constant moviment. I van en sentit de les agulles del rellotje. Després ha sorgit el tema del curtcircuit (quan els electrons no podem descarregar abans de tornar a passar pel receptor per tonar a carregar. Llavors es corre el risc que es produeixi el curtcircuit i que s'escalfi massa l'energia acumulada i que cremi i pot arribar a estallar), del que n'havíem parlat molt, però no sabíem ben bé que era. Doncs normalment es produeix quan el circuit no té cap mena de receptor. I per verificar-ho hem fet forçes interesants i complicats exercicis. Tot seguit ens ha explicat de que constava una simple bombeta. Ens ha dit que està molt ben pensada, concretament per Thomas Edison. Aquest aparell, que és un receptor (transforma l'energia elèctrioca en energia útil) consta de: un cable elèctric  (obiament conductor, per on passen els electrons) molt ben enrollat. Es necessita el vidre que ho recobreixi per aïllar, amb aire, però sense oxigen, perquè sinó es pot calentar i seguir fent llum, però es pot arribar a fondre. També hem parlat una mica sobre els cables bipolars i els seus tipus.

Després hem acabat parlant dels florescents.

Consten d'un gas sensible a la llum (neón, nargon...), la seva llum no és blanca, és violeta, degut a aquesta barrega de productes químics que contenen una mena de pols blanca i plom. Costa de fer funcionar, per aicò s'empla un cebador (s'infla i deixa anar guspires perquè arrenqui).
 

Llavors, quan encara quedava molta estona, hem estat parlant sobre els símbols en que reconeixem els receptors, els generadors i per últim, sobre la pressa de terra. Sobre els símbols dels receptors hem  après que els podíem classificar en els que fan llum (bombeta, florescent...), en els que fan moviment (motor...), en els que fan so (els quals n'hem d'averiguar 5 exemples com a deures pel pròcxim dia) i els "en general, no especificats". Els símbols dels generadors eren classificats en el dinamo, les plaques fotovoltàiques, l'alternador i les piles. També hi ha el "no especificats". D'aquests ens vam centrar en les piles: vam veure amb uns dibuixos com s'havien de possar perquè realitzezin la seva funció: generar enèrgia per l'aparell el qual alimenten (comendament a distància...). Vam treure una conclusió: una bateria és un conjunt de piles. El últim tema que hem tocat ha estat la pressa de terra. És un cable d'emergència per que quan els electrons no poden arribar al generador buits i han de buidar-se, ho fan per aquest. Que és una mena de pal clavat a la terra. És de color groc i verd.

Vam fer molts exemples sobre això. I ens va dir que a l'interior d'un cable normal, ja sigui bipolar o no, hi trobem. el cable marró, que conté energia carregada i el blau, que conté energia carregada. Tot el que he explicat es pot veure molt millor i més detalladament amb dibuixos en els següents apunts: